Quina mort més horrible... !

Quina mort més horrible…! Escanyat amb una barra de ferro i les seves filles violades tranquil•lament i repetida abans de rematar-les amb un tret de gràcia. Aquest silenci és insuportable i aquesta olor incipient... és inconfusible... la sents... t´hi acostumaràs, és l`olor de la mort i de la vida arrabassada així sense motiu aparent. Sols va aconseguir les petites peces d`or i els diners en metàl•lic, fins i tot va escorar les butxaques de les nenes. Has de pair aquest quadre perquè és el teu primer cas seriós, el primer full on hauràs de constatar el color de la sang, sang que la veuràs vessar amb facilitat des d`ara, el primer dia és el pitjor, no crec que aconsegueixis omplir el pap avui, d`aquí a res sentiràs un run- run a l `estómac enutjós. Agafa la maleta, no tenim més temps, encetem l`investigació... anota: cas BX 30045 segona residència...

Avui li tocava descansar, el dia es llevava lleganyós amb escletxes grises, tristes. No sé per què la Marta ho va associar a aquella olor que maleïa com de benzinera bruta i de cotxe cremat. Al despertar-se va comprovar a la cremallera del bolso amb les mans ensopegant ansioses buscant la medalla. Finalment la va trobar entre el dits. Va respirar. Ja era hora que aquell malparit amoixés quelcom de digne, sí, aquell carallot malparit fill de la gran puta que li deia sempre que era ella el seu únic amor, la llum de la seva vida; però després de tot eren fills de puta con els de la nit anterior que repetien sempre el seu cul els què li impedien a l’últim moment deixar l´ofici, el carrer.

Com relluïa la filla de puta de medalla, es tractava del mineral preciós tan cobejat, tota la verge Maria amb l`halo perfectament destacat d´or llampegant com una cuca de llum. Sabia que es tractava realment d`or perquè en els seus anys de infància que li va tocar conviure amb el seu tiet, va aprendre d`aquest tota les argúcies d`una vida dedicada al negoci, manegant i comerciant aquest material en petites quantitats. En realitat li va arrencar del pit a aquell malparit la medalla aprofitant que estava begut i a penes podia defensar-se, i encara així li volia escatimar no ja els diners que devia a la mestressa sino els de la mateixa nit.