Quin pal, quin mal!

Ei, m'ha agradat molt aquest poema. El final és molt bo, com si ens aconsellessis que, en els mals moments, és acionsellable deixar-los passar fins que arribi el dia en què 'algú' desperti amb força i valentia, amb atreviment i coratge, i se n'adoni que comença una altra etapa molt millor. O millor, que posi l'empenta suficient per deixar enrera els mals temps...

Un petó!

estic totalment d'acord.

Què trist és passar de l'afecte a la indiferència, que ja no hi hagi ni tan sols ràbia. O que tot allò que semblava estar bé es torci o senzillament t'adonis que només era un miratge.
Un desencís perfectament expressat al poema, com sempre

Mil petons!

veritat en les teves paraules i que trist, quan la quotidianitat es transforma en indiferència, quan les paraules només serveixen per recriminar o ni tan sols per això, sinó senzillament, per a fer soroll, sense cap missatge, ni bo ni dolent...buuufff...la monotonia, que n'és de cruel de vegades.
Molt encertat i expres per a la reflexió, si més no, per evitar que ens passi.
1petó, ESPIRAL.

Hola Capdelín,
No és fàcil plasmar sobre un paper els estats d'indiferència i de desànim. Els buscadors i observadors de versos i paraules, de les quals en fem metàfores inversemblants són els qui realment ens ajuden a conformar els nostres desigs de poeta. Jo, per exemple, quan us llegeixo em dóna la força necessària per continuar escrivint, però això sí, amb els miratge del vostres versos.

Brindo per la creativitat i les realitats de poeta,
Roda03

quan el dia es dissipa per sorgir-ne un de nou. Tant si el dia abans ha estat bo com si no ho ha estat gens, el nou dia pot ser millor. Com a mínim, serà diferent. Abans de preveure'l dolent, cal deixar-lo passar. Després ja valorarem si ho ha estat o no!

El poema parteix d'un moment, com bé dius a la presentació / introducció, de fricció. Però la manera de concloure'l és el que m'ha fet pensar, en primer lloc, que l'essència del poema rau en el "deixar passar el temps", el que calgui -en aquest cas, no massa-, i deixar enrera així la negativitat d'un moment concret (perfectament i contundent il·lustrada en el "full podrit"), i, en segon lloc, això mateix que acabo de dir m'ha donat peu a fer la reflexió sobre el pas del temps...

Un tema realment molt filosòfic.

Salutacions i gràcies pel comentari al Sil·logisme!

Vicenç