Quin desastre!

8 d'agost de 2007

Estimat diari...
Avui ha estat esgotador, realment desastrós...
M'he llevat a quarts de vuit per tenir temps i tranquil·litat abans d'entrar a la feina. M'he proposat dutxar-me, com cada matí. Un cop molla i mig ensabonada, he descobert que no hi tenia el xampú a dins. He hagut de sortir a buscar-lo a l'armari del lavabo. Quin desastre! Disposada a esmorzar, he obert la nevera i quan he tret l'ampolla de suc, m'ha relliscat i s'ha convertit en una munió de vidres diminuts que m'arraconaven. Un cop netejat el terra de la cuina, m'he apoderat d'un altre suc i d'unes insípides i seques magdalenes que fa dies que volten per casa. Amb tot, se m'ha fet tard, per variar! "Correm cap a la feina que avui serà un dia molt llarg" - em repetia mentre tancava la porta. A la feina, puuuf... Tot han estat malentesos des de primera hora del matí. Quan sortia, m'he decidit per prendre un cafè però els del bar estan de vacances. He agafat el cotxe, i per sort no m'he menjat cap viananat ni he provocat cap trompada. Només faltava això! Quan he estat a la porta de casa m'he adonat que no tenia les claus. És clar, amb les presses d'aquest matí... I aquí ha arribat el pitjor moment del dia...! He hagut de trucar els bombers perquè m'obrissin la porta de casa. Déu meu, quina vergona!
Ara no sé si vull fer-me alguna cosa per sopar o si podria calar foc, qui sap! Aiii Senyor... Què hi farem? Esperem que demà sigui molt millor!