Cercador
Qui vol un informe mèdic
Un relat de: crissarc- Compartir:
Any 2046
El transbordador aeri aterra amb suavitat a la pista del terrat de l'edifici. Els passatgers baixen de pressa, seguint les indicacions d'un home uniformat amb ulleres de sol, que assenyala amb impaciència cap a la porta semiautomàtica que es troba a l'altre costat de la pista. Sobre la porta es pot llegir el nom de l'edifici, Centre de Control Epidemiològic i Medicina del Treball, encara que tots el coneixen per les seves sigles CCEMT (pronuncieu “cemet”). En Xavier fa cua pacientment davant el detector de metalls i plàstics polièdrics; observa com els guàrdies detenen una dona, el detector ha xiulat i els guàrdies han aparegut de sobte, amb porres elèctriques, la deixen inconscient d'una sacsejada i se l'emporten per una porta lateral. Ningú s'immuta, En Xavier tampoc, encara que sent una breu punxada de ràbia i impotència, imperceptible, per sort, per als altres.
Ja dins l'edifici, en Xavier es dirigeix a la consola lateral, introdueix la seva targeta d'identificació i una veu femenina, amb un gairebé imperceptible so metàl•lic, li indica que l'esperen al despatx 738, planta setena.
En Xavier camina per un llarg passadís, parets blanques, sostre blanc, llum blanca, fins que arriba al despatx 738. Quinze minuts més tard surt del despatx i, cansat, torna a recórrer el passadís fins l'ascensor, puja al terrat i entra a la cafeteria del CCEMT. Demana un cafè -és curiós, pensa, com els noms són els mateixos, el color és gairebé el mateix, però el gust ... encara recorda el gust del cafè, i això no s'assembla en res.
En Xavier s'asseu en una taula lliure amb l'informe sota el braç. El deixa a la taula i es pren el cafè, mentre pensa en el seu futur. En Xavier és metge, sap que l'informe que hi ha sobre la taula és la fi de las seva carrera professional. Quan, fa uns deu anys, l'informe laboral preceptiu anual (conegut habitualment per les seves inicials ILP) va detectar aquella desviació cromosòmica, en Xavier va saber que estava acabat. Va intentar el tractament Jones-Swarzen, les ones de baixa radiació, tractaments fotònics de raigs gamma, però tot va ser inútil, a penes va aconseguir un retard en el desenvolupament de la desviació. Després va intentar ocultar-la injectant-se HBZ abans de la prova, però des que es va prohibir pels seus efectes secundaris, ja no hi va haver res a fer. Els resultats d'aquest any serà definitiva.
Mentre reflexiona una mica decaigut, en Xavier es fixa en la taula del costat. Ara està buida -un noi esmorzava un complex vitamínic fa uns instants. A terra, al costat de la cadira, hi ha un sobre. S'aixeca, agafa el sobre i torna a la seva taula. És un sobre semblant al seu, i dins hi ha un altre informe mèdic. En Xavier l'obre, troba la targeta amb el xip, com la seva, encara que lògicament el codi electrònic és diferent. Com és metge, amb el seu lector portàtil pot llegir l'informe, així que hi introdueix la targeta i en la petita pantalla apareixen els resultats, dividits en diferents apartats, com tots els ILP. En el primer, en Xavier es fixa en les dades generals: hemograma i orina. No troba res en particular. En el segon, anticossos i sistema immunològic. Tampoc res rellevant, el típic resultat de la generació de vacunes sintètiques de silicona activada, generalitzades a partir de 2022. El tercer apartat es refereix a l'anàlisi genètic. Sense poder evitar-ho, en Xavier es fixa en el subapartat 411.02.A. Tot normal. No hi ha rastre de desviació cromosòmica. En Xavier sent primer certa decepció, després enveja. Aquest noi està en forma, pensa.
Al cap d'una estona el noi entra apurat a la cafeteria, corre cap a la seva taula, es desespera al no trobar l'informe. En Xavier fica la targeta en el sobre i li fa un senyal. El jove es gira i, amb cara d'alleujament, s'acosta a En Xavier.
- Havia perdut el meu ILP!
- Estava a terra, sota la taula-. En Xavier li dóna el sobre.
- Si no ho hagués trobat hauria perdut la meva feina. Sort que era aquí. Temia haver-lo perdut en el transbordador. Allà, amb tanta gent, m'hauria estat impossible trobar-lo-. En Xavier convida el noi a seure.
- Descansa una estona, et convido a un cafè.
- Gràcies, tinc pressa, si no fitxo dins de mitja hora em redueixen el crèdit salarial. Fins aviat!.
El noi marxa i en Xavier surt també de la cafeteria. Passa pel detector, fa cua per pujar al transbordador i es dirigeix al centre de la ciutat. De camí, se li acut una idea. Un trasplantament de cèl•lules híbrides subatòmiques! Només falta trobar algú compatible. Pensa en el noi, el lector encara té les seves dades. No serà difícil trobar-lo, segur que introduint el codi electrònic en el terminal s'activarà el seu localitzador. Animat, grava l'ILP a la memòria temporal del lector portàtil. Quan passi les dades a l'ordinador començarà a treballar.
Si no fos perquè la ciutat està protegida de la radiació per una estructura d'alumini translúcida, En Xavier diria que avui llueix un sol esplèndid, i això li fa feliç.
El transbordador aeri aterra amb suavitat a la pista del terrat de l'edifici. Els passatgers baixen de pressa, seguint les indicacions d'un home uniformat amb ulleres de sol, que assenyala amb impaciència cap a la porta semiautomàtica que es troba a l'altre costat de la pista. Sobre la porta es pot llegir el nom de l'edifici, Centre de Control Epidemiològic i Medicina del Treball, encara que tots el coneixen per les seves sigles CCEMT (pronuncieu “cemet”). En Xavier fa cua pacientment davant el detector de metalls i plàstics polièdrics; observa com els guàrdies detenen una dona, el detector ha xiulat i els guàrdies han aparegut de sobte, amb porres elèctriques, la deixen inconscient d'una sacsejada i se l'emporten per una porta lateral. Ningú s'immuta, En Xavier tampoc, encara que sent una breu punxada de ràbia i impotència, imperceptible, per sort, per als altres.
Ja dins l'edifici, en Xavier es dirigeix a la consola lateral, introdueix la seva targeta d'identificació i una veu femenina, amb un gairebé imperceptible so metàl•lic, li indica que l'esperen al despatx 738, planta setena.
En Xavier camina per un llarg passadís, parets blanques, sostre blanc, llum blanca, fins que arriba al despatx 738. Quinze minuts més tard surt del despatx i, cansat, torna a recórrer el passadís fins l'ascensor, puja al terrat i entra a la cafeteria del CCEMT. Demana un cafè -és curiós, pensa, com els noms són els mateixos, el color és gairebé el mateix, però el gust ... encara recorda el gust del cafè, i això no s'assembla en res.
En Xavier s'asseu en una taula lliure amb l'informe sota el braç. El deixa a la taula i es pren el cafè, mentre pensa en el seu futur. En Xavier és metge, sap que l'informe que hi ha sobre la taula és la fi de las seva carrera professional. Quan, fa uns deu anys, l'informe laboral preceptiu anual (conegut habitualment per les seves inicials ILP) va detectar aquella desviació cromosòmica, en Xavier va saber que estava acabat. Va intentar el tractament Jones-Swarzen, les ones de baixa radiació, tractaments fotònics de raigs gamma, però tot va ser inútil, a penes va aconseguir un retard en el desenvolupament de la desviació. Després va intentar ocultar-la injectant-se HBZ abans de la prova, però des que es va prohibir pels seus efectes secundaris, ja no hi va haver res a fer. Els resultats d'aquest any serà definitiva.
Mentre reflexiona una mica decaigut, en Xavier es fixa en la taula del costat. Ara està buida -un noi esmorzava un complex vitamínic fa uns instants. A terra, al costat de la cadira, hi ha un sobre. S'aixeca, agafa el sobre i torna a la seva taula. És un sobre semblant al seu, i dins hi ha un altre informe mèdic. En Xavier l'obre, troba la targeta amb el xip, com la seva, encara que lògicament el codi electrònic és diferent. Com és metge, amb el seu lector portàtil pot llegir l'informe, així que hi introdueix la targeta i en la petita pantalla apareixen els resultats, dividits en diferents apartats, com tots els ILP. En el primer, en Xavier es fixa en les dades generals: hemograma i orina. No troba res en particular. En el segon, anticossos i sistema immunològic. Tampoc res rellevant, el típic resultat de la generació de vacunes sintètiques de silicona activada, generalitzades a partir de 2022. El tercer apartat es refereix a l'anàlisi genètic. Sense poder evitar-ho, en Xavier es fixa en el subapartat 411.02.A. Tot normal. No hi ha rastre de desviació cromosòmica. En Xavier sent primer certa decepció, després enveja. Aquest noi està en forma, pensa.
Al cap d'una estona el noi entra apurat a la cafeteria, corre cap a la seva taula, es desespera al no trobar l'informe. En Xavier fica la targeta en el sobre i li fa un senyal. El jove es gira i, amb cara d'alleujament, s'acosta a En Xavier.
- Havia perdut el meu ILP!
- Estava a terra, sota la taula-. En Xavier li dóna el sobre.
- Si no ho hagués trobat hauria perdut la meva feina. Sort que era aquí. Temia haver-lo perdut en el transbordador. Allà, amb tanta gent, m'hauria estat impossible trobar-lo-. En Xavier convida el noi a seure.
- Descansa una estona, et convido a un cafè.
- Gràcies, tinc pressa, si no fitxo dins de mitja hora em redueixen el crèdit salarial. Fins aviat!.
El noi marxa i en Xavier surt també de la cafeteria. Passa pel detector, fa cua per pujar al transbordador i es dirigeix al centre de la ciutat. De camí, se li acut una idea. Un trasplantament de cèl•lules híbrides subatòmiques! Només falta trobar algú compatible. Pensa en el noi, el lector encara té les seves dades. No serà difícil trobar-lo, segur que introduint el codi electrònic en el terminal s'activarà el seu localitzador. Animat, grava l'ILP a la memòria temporal del lector portàtil. Quan passi les dades a l'ordinador començarà a treballar.
Si no fos perquè la ciutat està protegida de la radiació per una estructura d'alumini translúcida, En Xavier diria que avui llueix un sol esplèndid, i això li fa feliç.