Els casos del doctor Emil Strauss

Un divendres a darrera hora de la tarda comparegué a la meva consulta el doctor Humbert Kross, professor d’educació secundària en situació de baixa laboral indefinida per esgotament nerviós; era la primera visita i em va explicar la història del seu llibre de Sigmund Freud, La interpretació dels somnis.

El doctor Kross, home de mitjana edat, més aviat baix i molt prim, va estudiar filosofia i estava fent un treball d’investigació, amb el títol Els somnis a les societats tribals d’África Oriental. La tesi del doctor volia justificar el canibalisme d’algunes tribus a partir d’un model freudià adaptat a les peculiaritats culturals africanes. Acompanyat d’un intèrpret, va recórrer la part oriental del continent i va enquestar més de dos mil individus. Quan el llibre estava ja pràcticament acabat, un incident va marcar per sempre la vida del Dr. Kross. Essent coneguda per tots la imminent partida del doctor, una tribu el va convidar a un sopar de comiat. El Dr. Kross va acceptar la invitació afalagat. El sopar va discórrer sense incidents, fins que van portar les postres. Semblava una gelatina de xocolata, i el doctor va preguntar, intrigat, quins eren els seus ingredients. El traductor no havia assistit al sopar, però en els dos anys que havia viscut al continent, havia aprés el suficient la llengua per poder comunicar-se. El cap de la tribu li va dir que aquell era el cervell del traductor; la resta del seu cos havia servit com a principal ingredient de la resta dels plats del sopar. El doctor Kross va entrar en un estat de xoc del qual no va sortir fins dos anys després. Evidentment, no va arribar a acabar el seu llibre, i des de llavors odia el psicoanàlisi i tot el que pugui tenir relació amb Freud. Va vendre la seva col•lecció de llibres de filosofia i es va traslladar a un poble dels Alps on ha estat treballant com a professor els darrers quinze anys. Però una sèrie de fenòmens l’han acompanyat en aquest temps, fenòmens que han minat la seva salut mental fins arribar, en el moment d’aquesta primera visita, a una situació que anunciava un nou atac nerviós.

Transcric de les cintes gravades el relat del doctor Kross.

“...vaig vendre la meva col•lecció de llibres, com li he dit, abans de traslladar-me als Alps, on havia trobat feina com a professor de llengua alemanya en un institut d’educació secundària. El record del cap de la tribu rient en aquell sopar encara em turmentava, però poc a poc anava controlant la situació. Sap, els caníbals consideren el cap de la tribu com un reencarnació del deu Asop, protector dels somnis, una derivació local del deu greu Morfeu.Com li estava dient, començava a recuperar certa rutina i normalitat, quan un fet em va trasbalsar. Estava preparant una classe, i no trobava un llibre de poesia del segle XVIII, un dels seus poemes em podia ser d’utilitat. Aquell que comença “no diguis que m’estimes/si no ho sents al teu cor...”, de Van Helder. Vaig pujar a les golfes de casa i va aparèixer el llibre de Freud La interpretació dels somnis. Era impossible, com li he dit vaig vendre tots els llibres. Però era allà, el meu llibre ple d’anotacions del viatge a Àfrica. El vaig llençar a les escombraries.

Uns mesos després vaig rebre un avís de correus, per recollir un paquet a l’oficina postal. Comprendrà la meva inquietud quan vaig obrir el paquet i era el maleït llibre de Freud. Al paquet no constava el remitent, no vaig poder esbrinar qui me l’havia enviat.

Potser algú l’havia agafat de les escombraries, l’havia trobat i me l’havia tornat, pensant que l’havia llençat per error. No tenia massa sentit, però era una possibilitat. L’única possibilitat lògica. Així que vaig decidir resoldre el tema de manera definitiva. A casa tinc una llar de foc, que no utilitzo mai perquè també tinc calefacció. Vaig posar-hi paper de diari juntament amb el llibre, per assegurar que tot es cremés vaig buidar una ampolla d’alcohol i vaig llençar un llumí. La flamarada va provocar un incendi, doncs unes gotes d’alcohol van caure a la catifa i de seguida es va calar foc.

Hores després, els bombers havien apagat el foc i jo estava essent atès pel metge de guàrdia del dispensari del poble. M’havien donat un tranquil•litzant, o potser dos, i finalment vaig adormir-me. Quan vaig despertar ja era fosc. La infermera em va dir que s’havia fet malbé tot el mobiliari, però que la estructura de la casa estava en bon estat. Al quarter de bombers podria recollir les poques coses que s’havien salvat. Així que, abans d’anar a l’hotel a passar la nit, em dirigí cap allà.

Un bomber em va donar una bossa. Només un objecte s’havia salvat de l’incendi. Un llibre. No cal que li digui el títol...”

El doctor Kross diposità el llibre sobre l’escriptori. Una vella edició de 1900, plena d’anotacions.


- Veig que tots els seus problemes estan lligats a aquest llibre- li vaig dir. – No es preocupi, els resoldrem ara mateix.- Vaig agafar unes estisores de l’escriptori i amb paciència vaig anar retallant i retallant totes les fulles del llibre. Els trossets els vaig llençar a la paperera.

El doctor Kross va marxar de la consulta més tranquil. Vam quedar de veure’ns la setmana següent. Però la segona cita mai va a tenir lloc. Llegeixo aquesta notícia breu del la premsa vespertina:

“Professor de secundària ingressat en el frenopàtic. Un home de mitjana edat, tot pintat de negre i quasi despullat, es passejava anit per Viena. Afirma ser la reencarnació d’un deu africà. A la seva mà portava un llibre de Sigmund Freud, ple d’anotacions, La interpretació dels somnis. Ha estat internat al Centre Psiquiàtric que porta el nom de l’il•lustre psiquiatra “És el meu tresor”, repetia contínuament l’individu quan el ficaven a l’ambulància.”