Qui sóc?

Un relat de: La petita boira.

Quin és el meu lloc, el meu destí? De vegades em paro a pensar en què és realment la meva vida i no trobo una resposta. Penso en qui i com sóc, en el que vull, què busco realment. Que n'espero d'aquesta vida? Penso que tinc el que qualsevol podria desitjar, amics, salut, familia, una persona al meu costat que m'estima. Però, en tinc prou amb tot això? O em falta alguna peça per encaixar en aquest trencaclosques? No ho sé. En això es basa tot. No sé el que sóc, no sé el que vull, tinc dubtes per tot, no em sé decidir.

I com és que després de tant de temps decidint totes les meves coses, sempre que ho he volgut, ara sóc totalment incapaç de poder dir-me a mi mateixa el que busco? Pensar el que realment vull? Sí realment sóc el que se'n diu "feliç", perquè tinc dubtes, per què de vegades sento aquest gran buit a dins? Faci el que faci, m'equivocaré. Després podré aprendre o rectificar dels meus errors, però per poder tornar a aixecar-me primer hauré de caure qui sap quants cops.
No podria dir les vegades que he arribat a pensar que la meva vida és una merda a pesar de tenir tot, o quasi tot el que vull. No podria comptar les vegades que m'he menjat l'olla pensant en que puc millorar, puc ser molt millor del que sóc, però no trobo la manera de fer-ho. Penso que m'afecta massa tot l'entorn, les crítiques dels demés, el què diran sobre mi, les opinions de gent que ni tan sols em coneix. No sóc influenciable, però acabo actuant com ''tothom'' vol. No entenc com puc ser així, però, realment ho sóc? He de seguir buscant les respostes a totes aquestes interrogants per poder arribar a decidir
com sóc, i perquè sóc així.

Comentaris

  • F. Escandell | 04-10-2009 | Valoració: 10

    Dubtes. Totes aquestes preguntes que, sense saber per què, ens feim una i una altra vegada. Moltes vegades darrere d'elles només hi ha insecuretat, però d'altres cops, darrere els dubtes hi ha la veritat.
    Escriure. La manera d'intentar trobar-nos dins nosaltres mateixes.

    Una besada!!

  • No crec...[Ofensiu]
    onatge | 03-10-2009

    No crec que ningú et pugui dir qui ets... Ho has d'anar descobrint tu. Tampoc sé si penses molt o poc, també ho has de valorar tu. La felicitat en certa manera neix dins de nosaltres. No intentis buscar resposta per a tot, hi ha coses que són... De tota manera questionar-se les coses i la vida és bo, vol dir que et sents viva i amb ganes de viure. I si la boira és petita, de seguida veuràs el sol...

    Visca la terra.
    onatge

l´Autor

Foto de perfil de La petita boira.

La petita boira.

4 Relats

5 Comentaris

2748 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00