Que senti un bes...

Amiga lluna...
Dona com jo...
Blanca de llum...
Femenina.
Recull aquest bes
que bufant t'envio,
agafa'l amb cura
i fes-me un favor:
Des d'aquesta alçada
en que estàs penjada
salva la distància
que a mi em separa
del meu gran amor
(no em diguis què fa,
que no ho vull saber).
Tan sols alça el bes
i amb un gest suau
deixa'l caure a pes,

que ell senti només...

...com boira intangible
que acarona el cor,
...com brisa lleugera
que s'enduu la por,
...com un xic de cel
que li aporta pau,
...com flaires de flors
que fan venir son,
...com un poc d'amor
que no sap d'on cau,
...com un raig de sol
que li eixuga el plor,
...com remor de mar
que el bressola al jaç,
...com un tast de mel
que es gormand i dolç,
...com el frec d'un llavi
que alena al clatell,
...com el toc d'uns dits
que amb tacte subtil
ericen la pell...
...com qui sent un cant
que esquerda la nit,
...com qui sent un vers
que l'estrem de goig,
...com qui sent un foc
que li emplena el pit,
...com qui sent el vent...
...com qui sent el món...
...com qui sent la vida
amb tots els sentits,

...i que ho senti tot
gairebé com res,

...al cap i a la fi...
només és un bes.