Cercador
Que no
Un relat de: Thyst- Compartir:
Que no sé com dir-te que no em miris amb aquests ulls de calma, perquè si els miro m'hi perdo i ric extasiada per la visió i ploro per dintre perquè no és a mi a qui busquen.
Que no sé com fer-te entendre que no la vull sentir, la teva veu, perquè cada paraula em travessa abans de punxar-me el cor.
Que no sé com assegurar-te, que no vull creuar-me amb tu enlloc, perquè cada vegada les papallones pugen més depressa, i fan curses per veure quina és la primera que se m'asseu a les galtes i les fa bullir.
Que no sé com dir-te, com fer-t'he entendre, com assegurar-te que vull oblidar-te,
Com deixar de delatar-me quan em somrius o em parles.
Comentaris
-
Tinc una certa predilecció...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 03-01-2008 | Valoració: 10
ho reconec, pels relats breus però que són capaços d'explicar molt. El teu, a més de fer-ho, el llegeixo amarat de sentiments, de força, de crua realitat dita a un mateix. M'arriba sincer, transparent i tendre. I no és senzill expresar tant amb poques paraules.
Una abraçada, i BON ANY! -
Mirades, paraules i papallones[Ofensiu]Unaquimera | 05-11-2007 | Valoració: 10
Un altre relat d'una brevetat encertadíssima!
Has tingut prou amb cinc frases, ben construïdes, per a expressar tot un sentiment i la lluita entre el desig i la renúncia, entre l'amor i la necessitat d'establir distància, entre l'emoció i la coherència!
Has tocat, a més a més, uns temes que per a mi són molt especials: la mirada i el seu poder, la veu i la seva capacitat de transmetre o produir emocions.
He tractar en diverses ocasions aquest tema... t'ofereixo com exemple el meu primer relat, per si et ve de gust la seva lectura per relaxar les neurones: Amb les cames separades; allà trobaràs també unes papallones que corren dels ulls al cor...
Et desitjo molta sort amb els exàmens i t'envio una abraçada i un somriure,
Unaquimera
l´Autor
34 Relats
80 Comentaris
39136 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Res, us llegeixo i m'encanteu.Gràcies pels vostres comentaris, m'animen molt a seguir intentant-ho.
Nascuda a Barcelona fa 19 anys, em considero de l'Empordà i d'aquella tramuntana. Només faig que viure, i prou.