Que fregui, que fregui... a veure si fa net

Un relat de: anforsa

QUE FREGUI, QUE FREGUI... A VEURE SI FA NET.

12 - 12 - 08

Ens tiren sal a les tendres ferides
I no deixen fer crosta ni endurir,
Ens rasquen amb ungles de llargues mides
I esgarrapen les galtes fins ferir.
Ens solquen amb veu de vell la paciència
Que hem apagat, atàvics, aigua al foc...
Les espurnes retornen ingerència
Renovant l'insult que creiem ja mort.
El mateix rostoll que crema nostra terra
No dubta i atia tea dirigint
La mala fe d'aixecar sa ma de guerra
I voler sentiments sans destruir.
No paren de resar les velles glòries
Dotant de prepotència el discurs...
Sa veritat son sols, per mi, històries
Per xafar més encara nostre tuf.
Ells no son nacionalistes i nació tenen,
Nosaltres no som estat, però PATRIA tenim
- En que quedem !! Renuncien sa llar i és venen
Per imposar... el que ell diu
I hauria de callar sa boca plena d'exabruptes
I hauria de callar, que tots sabem
Que ha set sa vida, camises corruptes
Que l'han salvat... Segueix en peu.

Comentaris

  • Benvingut[Ofensiu]
    JOANPG | 25-12-2008 | Valoració: 10

    Sigueu benvinguts a la colla. He rebut un comentari vostre al meu poema L'amor d'avi.
    Us agraeixo els afalacs, immerescuts, però que accepto il·lusionat venint de qui ve.
    Gràcies a això us he descobert i, si m'ho permeteu, us poso com a autor preferit.
    Jo soc un autor "jovenet" de 64 anys. Vaig néixer el 1944 i recordo la infància plena de penalitats però feliç pels pares que em van tocar. Ells, que va patir les desgràcies de la guerra i les penalitats de la posterior repressió, van fer el que van poder per fer-me-la passar el millor possible. Crec que les persones com vos, que teniu la ment plena de records que per fi es poden expressar sense por, ho feu per tal de donar a conèixer el que ara se'n diu la memòria històrica. Jo ho intento sempre que puc i ho apreciareu si teniu la bondat de llegir els meus escrits.
    Soc avi de dos nets i, si tot va bé, l'any nou me'n portarà dos més.
    Espero no haver-vos importunat amb el meu comentari i aprofito per desitjar-vos bones Festes.
    Rebeu una encaixada de JOANPG.

l´Autor

Foto de perfil de anforsa

anforsa

18 Relats

42 Comentaris

19295 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut al febrer del 31, fa molt de temps, no me'n recordo. Va ser a Reus. Soc ganxet, diuen.
He vist el Prim i durant quaranta anys un franc ens aprimà tot el que va poder, quan li va semblar que ja en teníem prou d'inquisició se'n va anar en una assumpció a la vall de pedra, em sembla que com picapedrer.
Aquí, els que varem quedar plorant d'alegria no sabíem que fer i ens varen aconsellar els prohoms que provéssim de que manés el poble, però com que de pobles en eixes terres n'hi ha un fotimer, si han de manar, doncs, es reparteixen els càrrecs i ja està, treball segur per a molts. Ara estem bé. Podem escriure i parlar si no tens son.
Però, ara que teníem molt propet el Benestar, doncs ha passat que s'ha presentat la Crisis que diu que és la contrària del que tenien els que gaudien de diners, hisendes, joies i tot això que dona poder.
En particular, m'agrada escriure, fer trenets que els entesos en diuen versos, i llaurar parades que en diuen els que saben,prosa i així em diverteixo. M'han aconsellat que vingui aquí i que envií pàgines brutes de tinta com cagadetes de mosca .i que ho llegiran més persones. Diuen que si els sembla bé posen comentaris que poden servir per saber el criteri del que un ha enviat. Ja m'agrada. També diu que si hi deixo l'e-mail em poden escriure a mi. Aquí està.
anforsa, arroba, tinet.cat. o anforsa, arroba, gmail.com. ,,,,,
els meus blocs son http://rebaixes.blogspot.com/ -- http://elpolitiquet.blogspot.com/ --
http://retallsvells.blogspot.com/ -- http://escorrialles.blogspot.com/
Jo espero que vingueu, als meus setanta set anys no m'apeteix córrer.
Dic que de Humil, un de mil. No sé si a mi em toca. Gràcies, d'antuvi a tots.