Què divinitat

Un relat de: Rafaelmolero

No hi ha res com mirar
el teu regal d’ulls relliscant-se
entre els contorns
del meu cos.
Com descobrisc la teua mirada
desvestint-me
aleshores em torne boig
pels teus ulls pels teus llavis
No hi ha res com cuidar
el teu somriure ple de fantasia
M’integre entre les teues mans
el teu aspecte lliscant
que m’ompli d’alegria
No hi ha res com absorbir
els teus tresors
perquè el meu cervell
et busca entre els braços
de l’eternitat desitjada
Es que no m’importa
sentir tot el dolor
que tu pugues tenir i què divinitat
és aprofitar tot a cada instant.
27 de febrer de 2013 Autor, Rafael Molero Cruz

Comentaris

  • Tresor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-05-2013 | Valoració: 10

    Quina meravella de frases, de sensacions, d'amor deixat anar, sensual i en colors! Un gran poema Rafael, de felicitat trobada. Un autèntic tresor al fons de l'amagatall. Felicitats! Una abraçada.

    aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

84951 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.