Quan va venir Déu

Un relat de: AVERROIS
Morts, guerres, violacions, tortures, assassinats, esclavatge, submissió, abusos, maltractaments, pobresa, fam...“

...A la seva imatge i semblança”

Déu ha fixat un altre cop la vista en nosaltres i mou el cap en senyal de desaprovació...

- Per mi ha passat un segon i per la Terra milions d'anys, però quin desengany! Hauré de fer una visita a aquets amb el cor negre com la nit i als que es creuen totpoderosos.

En un petit planeta, d’un petit sistema solar, d’una petita galàxia, d’un petit Univers no s’esperen els esdeveniments que vindran. Molts han estat els escrits i les profecies de totes les religions sobre un fet semblant, però res te ni la mínima semblança al que passarà dintre de poc. Mentrestant el món gira i molts es pensen que el que fan no serà jutjat per ningú i que després de la mort, no hi ha res. Per això han de viure el millor possible ara, sense pensar en el mal que fan als altres. Tan sols la riquesa i el poder alimenten el seu “ego”. Volen deixar el seu imperi als seus descendents, ja que, per sort, encara no poden ser immortals, o si?

EL DESCOBRIMENT.

Fa dies que els astrònoms de tot el món estan preocupats, s’apropa un cos estel·lar que no han vist mai fins ara. Ha aparegut de cop, no és un cometa, no és un asteroide, ni un tros de planeta, ni res semblant. La seva llum és tan intensa que no el poden mirar pels telescopis sense que posin tots els filtres que tenen al seu abast. Tots creuen que pot ser una nau molt sofisticada, però no sembla que sigui material, és immensa i és pura energia. S’apropa a una velocitat esbalaïdora. No tindran temps d’intentar desviar-ho amb míssils o coets d’última tecnologia i al ser tan gran tampoc serviria de res.
Sembla que a mida que s’apropa més i més es pot observar amb més claredat. Les notícies de totes les cadenes televisives del planeta emeten imatges d’aquell objecte que s’apropa inexorablement. Però no és necessari veure la televisió per observar aquell fenomen, qualsevol que, amb les mesures adequades, miri al cel el pot veure. Quan sembla que xocarà contra la Terra i tothom està esperant el pitjor, la llum envolta el planeta i tot queda aturat.


DÉU JA HA ARRIBAT

Déu podria haver arribat de sobte a sobre la terra o fer un altra mena d’aparició, però ha cregut convenient fer una posta en escena molt més espectacular. S’ha acabat les especulacions de si han vist a Déu o no. I si era ell o tan sols enganys d’especuladors de les pors de la gent.
El cel és d’un color daurat i la gent està com absent, com si l’haguessin desconnectat. De sobte ressona una veu dramàticament profunda que arriba a tot arreu i l’entén tothom...

LA VEU DE DÉU

“Jo sóc el que sóc i us vaig crear a la meva imatge i semblança. Us vaig donar tot el que necessitàveu per poder ser feliços en aquest món. Veig que alguns us han manipulat i han fet de vosaltres uns pecadors dient que us vaig treure del Paradís, però és mentida. Aquest és el vostre paradís i us heu deixat enganyar pels que volen fer de vosaltres uns vedells pel sacrifici i aprofitar-se de les vostres pors.
Ara vinc per guiar-vos i aquets són el Manaments que us durant pel bon camí...
El primer Manament és “Sigueu Feliços” No deixeu que les necessitats fictícies que us han creat esborrin la vostra felicitat. I el segon Manament és “El que no desitgeu per vosaltres, no ho vulgueu per ningú” No deixeu que us diguin que voleu, us he donat una intel·ligència superior perquè d’aquesta manera sapigueu el que està bé i el que està malament.
És la meva paraula! Però sé que en aquest moment tot sembla perdut. Per aquest motiu us estaré vigilant i el que no segueixi el camí marcat serà castigat. Ja s’ha completat el temps d’aprenentatge, ara arriba l’Era de Déu.
Sé que teniu una por molt especial, però sigueu Feliços que el que vosaltres en dieu mort és tan sols un esglaó més de la vostra existència”



I així es va complir, les fruites podrides van caure i el món va canviar en dues generacions. Poc a poc la presencia de Déu es va fer menys necessària, però a d’alt de cadascuna de les muntanyes més altes del món, s’alça una torre amb una llum molt intensa, que no s’apaga mai, i que recorda que Déu està vigilant.

Comentaris

  • No sé si la veu de Déu parlaria d'aquesta manera[Ofensiu]
    iong txon | 19-10-2014

    però el que et puc dir és que Déu encarnat en un home ha vingut per segon cop durant la nostra generació (per tercer cop de fet) i ha dit coses molt interessants. Ha dit per exemple que la línia divisòria entre el Cel i l'infern passa a través dels nostres genitals. Vol dir que la nostra relació amb el Cel depèn de si utilitzem aquest òrgan segons el Principi o si som arrossegats a ulitizar-lo de manera caòtica i desordenada, permetent que el cos governi sobre la ment. Aquest i altres missatges curiosos, potser inesperats per a molts, que permeten treure l'entrellat de molts misteris de les Escriptures i dels interrogants que s'han plantejat molts cristians devots durant els darrers dos mil anys d'història providencial, en l'era del nou testament.

    Et felicito en tot cas per l'originalitat de la idea d'una manifestació directa de Déu a tota la humanitat, en aquests termes. La forma que has donat al relat la trobo adequada. Amb una introducció i tres microcapítols vas teixint la trama d'aquesta notícia de manera progressiva, sense un final girat, sinó que el relat tot ell és prou sorprenent. Pel que fa al missatge de fons, d'una banda diria que té l'encertada idea que l'anunciada "Segona Vinguda" podria produir-se de manera inesperada i diferent de la interpretació literal, difosa al sector de les grans religions mundials. De l'altra però, trobo que parteix d'una concepció una mica infantil de la divinitat, en particular del caràcter omniscient, omnipresent i omnipotent del Creador, que de cop i d'una manera totalment arbitrària, per no dir capritxosa, decideix posar fi al desgavell generat per la humanitat caiguda i fer servir l'artilleria pesada de les seves habilitats de màgic absolut, que s'hauria reservat fins aquell moment.

    Dir finalment que com un exercici de literatura (ben classificat com a categoria fantàstica, social, ciència-ficció –potser caldria dir "teologia-ficció") el considero reeixit i notable, encara que per norma m'estimo més no valorar numèricament perquè tota puntuació seria molt relativa i no saps mai com una mateixa valoració es pot encaixar. Et felicito finalment també per la teva productivitat de relats, que pel que sembla ha estat recompensada amb una bona collita tant de comentaris com de lectures. (I em quedo amb el dubte de l'autoria del poema que transcrius a la teva bio, encaixa molt amb el tarannà ideològic de principis del segle passat si és d'algun poeta nostrat...)

    -salut i lletres!

    iong

  • Ara ho entenc![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-09-2014 | Valoració: 10

    Caminant per Collserola o la Serra de Marina tots els turons tenen unes antenes estranyes que ara sé que són. Són Deu! Déu ni dó! I jo que em pensava que aquesta llum i aquests planetes llunyans eren Manos Limpias! Un relat genial Josep Maria, molt ben treballat, amb frases d'un to poètic, humorístic i com sempre, molt i molt creatiu. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370388 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!