Quan te n'adones que la teva vida no és plena...

A vegades, creus que la teva vida és perfecta. Que tot és ple de persones i d'instants que sents al màxim, que gaudeixes dels moments al cent per cent, i que res pot evitar que siguis feliç. Però arriba un moment en què t'adones que tot era fals, i que la teva vida no era res més que la d'una persona plena de pors, incerteses i dubtes que transformava en alegria per intentar-les amagar. És llavors quan et sents totalment buida, i sents que ja res dóna sentit a la vida. I quan intentes refer-te, et trobes amb què el món és més ràpid que tu, i la vida passa a un ritme trepidant que sempre acaba deixant-te enrere. Però has de ser forta, i treure forces del no-res per tirar endavant, perquè encara que siguem un punt diminut en l'espai, som quelcom. I això ja és molt. Perquè encara que la vida pugui semblar dolor i patiment molts cops, també ens ofereix instants deliciosos, plaer i felicitat que, encara que efímers, fan de l'existència una cosa més dolça i menys amarga.