Quan pugin les mosques de bon matí, Senyor

SENYOR, SENYOR ...
Escrit d'Antoni Fortuño Sas - 5 -4 - 08
.............................................
Senyor, Senyor...,
Quan pugin les mosques de bon matí
a obrir-ne les cortines de ta cambra.
Quan encenguin el fort llumí
que tot el terral neguitós clama.
Quan s'estripi el vel transparent, fi
que es com un mar blau que empara.
Quan la lluminària tota sigui aquí...,
pregunta a les mosques si el coixí
de la terra és amb bonança,
i et diran que per qui baix
toquen tots el contrabaix
que omple d'horror greixós l'ànima.
Que els humans, els teus germans,
arrasen rius i mars, barrancs i muntanya.
Si no t'ho diuen to dic jo
que ho pateixo cada jorn
nit, matí, dia, tarda i vesprada.

Senyor, Senyor...
Quan al migdia t'honorin les abelles brunzint,
servint-te amb patena d'or la bresca
- romerosa mel i cera fina - lluint
per que ta boca es clogui en sa menja.
Quan la taula allotgi copa i suau vi
que junt amb mel i pa fins l'àngel vell mastega.
Quan havent dinat vagis al llit
no dormis migdiada, tingues delera,
guaita al balcó que mira lluny del dit
posa en marxa ta infinita ciència
i baixa o envia l'arcàngel del teu crit
i parla serena...
i mana i ordres promou i seré condemna
Que ningú treballa per Tu,
Ni un de sol fa sa feina.
Tothom el profit a rebost seu s'endu
i no preguen i donen delmes, ningú hi pensa...
S'han tornat endurits, càustics, bruts,
no sembren blat, panís i cap d'ells rega
la flor i dallen la poncella,
perverteixen als menuts
o els tracten, si no fan el manat, com bèsties.

Senyor, Senyor...
Quan ja es faci nit, i surtin els escarabats
dels taps que clouen els petits forats
que la llum donen les estrelles
i escampin llengües de celístia d'elles...
Quan arribin terra cobrin mantell blanc platejat
besant el desig de Tu a tes meravelles...
Quan beneeixi la claror la foscor de terra i mar
que no embraveixi i que cridi a rebat
per que tothom busqui perdó d'ulls i celles...
L'aigua dels rius d'amor s'ha assecat.
no hi ha concòrdia de bens ni pastorelles.
El llauraor ressec, terròs i estivat,
i el foc immoral arrasa els termes.
Tingueu pietat en la nit,
que s'escoli eix infinit,
que retorni la Pau a les eres
i que la voluntat ompli les llars
de llibres d'indulgències de vostres creences
i tot sigui com abans d'eixes tempestes
i que fe, esperança i caritat
regressin a poblar eixes terres.
----------------------