Quan les paraules esdevenen pitança

Un relat de: Far de Cavalleria

Quan les paraules esdevenen pitança.

El poeta social donà un cop de puny sobre la taula
I saltaren totes les paraules escrites a terra
com vidres t r en cat s,
mitges paraules,
consonants,
dígrafs i vocals

Tot s'escampà,
a terra, a r g d p o l e d g a i f l i u a e o g d c
v o e f s f j p o a s e r t u j n m v d f r e s a z q r
t y n f g p l i j n b c v f d s g r e s d c g j u h i o
p l j m t j l g e s p r u l s c s a i u d f s d e a com molletes de pa.

Van venir 2+4+5+8+6= vint-i-cinc coloms i se les van cruspir.












Comentaris

  • Si...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-11-2004 | Valoració: 9

    ...André Breton alçara el cap i llegira el poema, et condecoraria amb la Legió d'Honneur (en gavatxo i tot).
    Tirà-li mà, tio! De veritat que no tens un avantpassat del sud de l'Ebre?