Quan jo estudiava hi havia 9 planetes

Un relat de: Capità Borratxo

I és que la ciència avança molt de pressa i és avui capaç de determinar què és un planeta i què no ho és. Segur que aviat podran determinar què l'ésser humà és tan sols una infinitèssima part de l'univers que combinada aleatòriament amb d'altres infinitèssimes (de vegades no tant infinitèssimes) parts de l'univers dóna lloc a nous éssers humans, l'objectiu del qual és descobrir què són. Genial paradoxa la de l'ésser humà: sortir del no-res per investigar quina part del no-res ocupa exactament. I al capdavall, vulguis o no, esdevenir un altre cop no-res. O potser passar a formar part d'un antic planeta anomenat Plutó... qui sap...

Comentaris

  • Dante | 21-09-2006 | Valoració: 10

    amic , no estaves molt borratxo quan vares escriure això...

  • Estic d'acord[Ofensiu]
    nousica | 28-08-2006

    M'agradat llegir el teu relat a propòsit de l'esser humà.M'ho pregunto moltes vegades que hi fem aquí perduts en un puntet insignificant en mig de tot l'univers. La veritat és que el fet de que els hi diguen planetes o d'una altra manera, no canvia res, continuem estan aquí i fent el recorregut que tú tant bé expliques. el no res o el tot ,quí sap oi?

l´Autor

Capità Borratxo

61 Relats

131 Comentaris

63415 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
L'endemà d'aquella nit tot va ser nou. Però res no podria amb les seves ganes d'escriure. El capità va fotre's un bon glop d'aiguardent i obrí el llibre en blanc per la primera pàgina, tot escrivint:

"L'endemà d'aquella nit..."



Si voleu res, us deixo el meu e-mail:

[email protected]

Gràcies per tot! (sobretot per les correccions, comentaris, valoracions, etc.)