Quan el color de la pell no és tan pàl:lid

Quan el color de la pell
no és tan pàl•lid i encara
ets l`únic que
obres la trobada dient-me
amb la cara fatigada
“amic”, en la meva solitud
en el meu desfici.

On acabarà el teu sacrifici
el teu ramadà i
com collons fas tantes hores
suportant miradors com jo
per què aquesta por quan pregunto
on teniu les dones o us esperen
al vostre país, qui-sap-lo…

Aquest matí navegàvem
mai no em faràs cas
tant se me`n dóna
si treus del fons
la matèria pregona
com un xulo
de la vella castella
-quadriculada.
Encara riuré més carallot
I al fons els banyistes
es remullaven en la calor.
Com crida fins en
les parpelles aquesta calor
i crema en el cap
escalfant el meu barret
d`artista italià quines
les hores foren les més
alegres aquest vespre
ballant per l`apartament
fins suar com una granota.
Te´n recordes encara
l`estany a l`hivern i encara
buscaves solars deshabitats
on aixoplugar-te per passar la nit...
i encendre un petit foc...
quin animal.

“Martorello”, artista italià
del “noveccento” va vendre
la “seua” primera pintura
sobre un paper rebregat
amb el cor encès
amb els dos braços
estesos, aquest matí
quin dia perfecte
on aparegueren
tres noies angleses
per la cara al mig del carrer
com una benedicció
amb una llum de aquarel.la
la seva figura sense pes.

“...what a lucky day
such a nice day
my liberty, my reason,
my heart, in such a moment
I saw three english girls
walking down my street
so nice was that moment
in the very same place...”

A la residència de malats mentals dormien encara que m`han deixat comprovar el nou edifici, és més gran, n`hi ha més espai, sols hi era l`infermer que m`ha reconegut després he caminat fins a l`estació de Sants amb el meu bitllet de tornada.