Cercador
Quan deixarem de voler ser perfectes i no reals?
Un relat de: MireiaFarràsSé que sóc massa cautelosa de mirar, observar i callar. De no parlar més del compte, de no pifiar-la, de no de decebre, d’intentar buscar les paraules exactes, oportunes i en el moment precís. Però per dins les paraules i les opinions broten com l’aigua en els aqüífers. Idees boges, de vegades fins i tot contradictòries que em fan riure per sota el nas, imaginacions irreals divertides si fossin reals, paranoies desorbitades que fan viure en mi histories que m’ajuden a sortir de la realitat tant perfecta. I així ha passat i de repent, un dia et despertes i notes que te la rempampinfla tot i et sents alliberada. Jo prudent m’han començat a sortir ales per volar i ara puc dir aquelles bogeries i aquelles paranoies que m’han metamorfosat amb real i autèntica. Ahh! Puc respirar la pressió de la societat ja no m’ofega, puc dir i fer el que em rota dels ....res té més a veure amb l’alliberació de les pressions i de les exigències pròpies i socials. Per fi sóc imprecisa i real. Quan deixarem de voler ser perfectes i no reals?
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]MireiaFarràs | 24-03-2021 | Valoració: 10
Moltíssimes gràcies. És bonic alliberar-se.
-
Ben lleugera viatjant Mireia[Ofensiu]Josep Llop Llop | 15-12-2016
M ha agradat el teu poema perque desplegues les ales de totes les teves possibilitats i et deixes de romanços que ens tenen massa ancorats.
-
Real inici[Ofensiu]Illadestany | 15-12-2016 | Valoració: 10
Bona entrada a relats, Mireia. Bon trajecte d'alliberament el que expresses. Deixar la cautela, la necessitat de ser com creiem que ens voles els altres, desplegar les ales i inicar el lliure vol. Benvinguda
l´Autor
5 Relats
8 Comentaris
2055 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00