Saber perdonar. Et dono les gràcies.

Un relat de: MireiaFarràs
t’escric a tu, papa. Parlo en veu d’agraïment com a filla. Moltes vegades no ens hem entès. És més, penso que sóc jo la qui no t’ha entès mai a tu, fins ara. Sempre he cregut que era teva la culpa de tot el que em passava a mi, que mai m’havies donat el carinyo i l’estima que jo hauria volgut, que mai havies donat l’estima i el carinyo que jo pensava que li hauries de donar a la mama, la teva esposa, pensar que no ens estimaves perquè erets fred i distant amb nosaltres, creure que erets una persona estranya i que no erets la classe de pare que una filla voldria tenir. Sempre havia pensat que tenies un caràcter difícil d’entendre, de portar i molt difícil de conviure. He vist que tot allò que tocaves o encenies de ràbia i malestar. I m’he enfadat molt i també he plorat, per tu, per mi, per la mare i pel meu germà. He estat trista molts dies i moltes nits. M’has influenciat negativament i positivament a les meves decisions. M’has...ensenyat a ser forta.
Perdona’m perquè no ets tu el culpable de tot això ni tampoc jo, ni la mare ni el germà. És la teva història de vida i tot el que els teus avantpassats han viscut, la teva motxilla tant carregada d’històries i emocions. Tu ets la teva mare, el teu pare, els teus padrins i tot allò que ells han viscut i jo en part sóc part de tu i tot allò que tu has pogut viure, no ens podem dissociar. No et puc jutjar, només et puc donar les gràcies per tot el que has fet, per mi, per la mare, pel germà i per tu, perquè penso que ho has intentat fer de la millor manera que sabies fer-ho. M’equivoco en pensar i esperar que hi ha una millor manera de fer les coses. Perquè com ho has fet tu és la millor forma que tu ho podies fer i no et puc demanar res més. La vida és complicada i la teva també ho ha estat. He sigut cruel i egoista. T’accepto com ets i t’estimo amb l’ull nu, sense judicis, perquè gràcies això jo he pogut ser la noia que sóc i me’n sento molt orgullosa com ho has fet.
T’estimo papa. Et perdono i em perdono.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    MireiaFarràs | 30-01-2017

    Gràcies pels vostres comentaris. Em doneu força per continuar escrivint. Suposo que no hi ha res més gratificant que saber perdonar i donar les gràcies. Estem humanament insensibilitzats. Tots ens intentem mostar transparents, contents i riallers però la veritat de tot és que estem ferits i no en som prou conscients. Però ara si més no jo ja no hem queixo, ni jutjo i ara ho entenc. No podem viure eternament. Gràcies.

  • abans no havia valorat ...[Ofensiu]
    Ilia Tobac | 30-01-2017 | Valoració: 10

    I ara sí. Endavant

  • Genial![Ofensiu]
    Ilia Tobac | 30-01-2017

    He trobat genial aquest relat i escrit carregat de sentimen i enteniment. Carregat d'arguments, d'ira al començament i de comprensió finalment. Rere les teves paraules hi ha desencís al començament i una infinita magnanimitat al final. Humanament genial... com la vida mateixa. Et seguiré llegint i buscant en tu aquesta vida plena de perdó.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

MireiaFarràs

5 Relats

8 Comentaris

1438 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Filla, mare, dona i mestra. La vida m'ha portat fins aquí. M'encanta llegir tot el que té a veure amb la realitat de la persona. Em considero filosòficament humanista, la realitat tal qual és, sense magnificiències ni exageracions, al natural. M'agrada escriure el que sento, el que em brolla pel cap sense cap objectiu més que ajudar-me a entendre i ordenar el flux de pensaments. Inquieta i perfeccionista. M'agrada mirar i observar a les persones amb quietud i aprendre d'elles. La vida no m'ha sigut fàcil però penso que he tingut sort i li estic molt agraïda. També, per la gent que m'ha ajudat i m'ha donat oportunitats sense demanar res a canvi. Seguiré el seu exemple pels qui ho necessitin. Ikigai és el meu lema. Tenir sempre un propòsit per seguir endavant i millorant.