Cercador
Espai Kúu
Un relat de: MireiaFarràs- Compartir:
Qualsevol cosa que ens limita a nivell personal ens posiciona en un espai en blanc, un espai, sense espai, aquell que cadascú interpreta i fa esdevenir un laboratori d'aprenentatge. Un llindar invisible, en un punt ple de d'afirmacions i oposicions. Opressió i oportunitat, tancament i obertura, temor i esperança.
En aquesta obra fotogràfica formada per 8 rostres infantils amb una línea dividint la seva faç, pretenem donar importància i valor a aquest espai blanc com una projecció cap al imaginari. Un espai metafòric, un lloc mental on posar ordre dins del propi caos.
I és que des que naixem habitem en zona de frontera, classificats en nom i cognom, un passaport, una nació, un color de pell, una llengua i un llarg etcètera d'etiquetes que actuen com a límits en la nostra relació amb el món.
En aquest sentit, ens preguntem, per què les fronteres no prenen gruix per generar un espai híbrid d'aprenentatge?
Les persones neixen en un lloc i viuen en un altre, fent que el seu espai mental no estigui en cap d’ells, sinó en un tercer, barreja de tots dos i de moltes altres circumstàncies.
Volem remarcar la línia no com a límit o mur sinó com un “tercer espai” d’indeterminació, on la pròpia identitat o procés maduratiu està en stanby , o en vies de redefinició. Un espai/temps de creixement individual.
Així donc, aquest espai mental reinventa l'antiga teoria de "Zona de Desenvolupament Proper"de Vigotsky.
Nosaltres em batejat l'obra fotogràfica com a Kúu. Paraula d'origen japonés, que significa espai buit o en blanc.
Un espai ple d'energia, que no es pot dimensionar, on la creativitat no té límits ni barreres, on tot pot succeïr.
Un espai Kúu que ens intriga i ens meravella com a escola que som. Un espai, que en difinitiva, ens fascina acompanyar en els nostres alumnes.
En aquesta obra fotogràfica formada per 8 rostres infantils amb una línea dividint la seva faç, pretenem donar importància i valor a aquest espai blanc com una projecció cap al imaginari. Un espai metafòric, un lloc mental on posar ordre dins del propi caos.
I és que des que naixem habitem en zona de frontera, classificats en nom i cognom, un passaport, una nació, un color de pell, una llengua i un llarg etcètera d'etiquetes que actuen com a límits en la nostra relació amb el món.
En aquest sentit, ens preguntem, per què les fronteres no prenen gruix per generar un espai híbrid d'aprenentatge?
Les persones neixen en un lloc i viuen en un altre, fent que el seu espai mental no estigui en cap d’ells, sinó en un tercer, barreja de tots dos i de moltes altres circumstàncies.
Volem remarcar la línia no com a límit o mur sinó com un “tercer espai” d’indeterminació, on la pròpia identitat o procés maduratiu està en stanby , o en vies de redefinició. Un espai/temps de creixement individual.
Així donc, aquest espai mental reinventa l'antiga teoria de "Zona de Desenvolupament Proper"de Vigotsky.
Nosaltres em batejat l'obra fotogràfica com a Kúu. Paraula d'origen japonés, que significa espai buit o en blanc.
Un espai ple d'energia, que no es pot dimensionar, on la creativitat no té límits ni barreres, on tot pot succeïr.
Un espai Kúu que ens intriga i ens meravella com a escola que som. Un espai, que en difinitiva, ens fascina acompanyar en els nostres alumnes.
l´Autor
5 Relats
8 Comentaris
2062 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00