Qualsevol dia a la nit

De sobte, com aquell que no vol la cosa m'hi vaig trobar. Allí davant, al meu davant, un roure. Damunt del roure hi havia un petit niu amb tres ocellets quan de sobte va arribar la mare. Aquesta, com si parlés amb ells va arrencar el vol, els petits la van seguir. Ara estàvem sols, el roure, jo i la intimitat sota la negra nit. Aquell arbre centenari, el qual, t'explica rondalles amb tant sols el fet de mirar-lo, estava allí. M'estava esperant. Amb la mà tremolosa, la vaig anar apropant fins el punt en què la seva escorça va entrar en contacte amb el rovell dels meus dits. En aquell precís instant un munt d'energia i de llum va fer un recorregut entre ell i jo. L'energia feia un sensual va i ve entre ell i jo com les ones del mar. Aquell roure, el qual era, també, un ser viu, va esclatar. Ara li podia veure l'ànima. Amb la mà, ara ja tranquil, vaig anar a acariciant la rugosa escorça. Anava resseguint i acariciant aquella pell feta de vetes, que se'm presentaven, endinsava els dits dintre les escletxes que m'ho permetien. A mesura que anava acariciant amb una mà, l'arbre em va estirar l'altre i en un moment, sense que me n'adonés, ja l'estava acariciant amb els dos. Notava la rugositat rasposa del roure dins meu, el meu esperit es mesclava amb el seu en una espècie de simbiosis espiritual en un toll de fluid indescriptible.
De sobte vaig trobar-me abraçant el tronc del roure amb el meu cos frec a frec amb ell. Tot el moviment sensual que m'inspirava el roure es va convertir en realitat. EL meu cos supurava amor descordadament com quan un volcà supura lava en el moment en que entra en erupció. A mesura que el ritme de l'amor s'apoderava de mi, les seves branques m'embolcallaven sota aquell cel negre i blau de la profunda i estrellada, alhora, nit. Les estrelles espurnejaven amb força dintre el reflex dels meus ulls plens de llàgrimes dolces que cobraven vida. Les fulles ara m'acariciaven, el roure em retornava les carícies que jo li havia transmès, inicialment. Aquelles fulles s'havien transformat en centenars de sensuals dits que m'esgarrapaven l'esquena entre carícia i carícia. No podia deixar d'abraçar l'arbre. Els meus llavis de cop es van apropar a l'escorça de l'arbre i es van unir a la fusta. Vaig començar a fer petons a l'escorça perquè el roure m'ho demanava. El roure també em va fer un petó. Ens vam fondre en un llarg petó de vida sota el sostre estrellat. Després vaig començar a resseguir el seu cos rugós amb la llengua. Tranquil·lament. L'arbre m'estimava i jo a ell. Al final es dos vam esclatar en un immens orgasme espiritual, de llums, de colors, de sensacions i sentiments. Tot i ser de nit el cel es va fer clar de cop. Les llàgrimes que fins ara no havien gosat caure, baixaven galtes avall. La boca se'm va omplir de llàgrimes salades. Vaig caure extenuat a terra i em vaig adormir. Quan em vaig despertar ja era de dia. Vaig agafar un xerrac i vaig tallar el roure. Me'l vaig carregar a l'esquena. L'amor que sentia per ell em va donar prou forces per no notar les tones que pesava. El vaig deixar al costat del meu llit. Me'l vaig mirar i el vaig batejar amb el nom de la meva estimada. Aleshores vaig dir-li:
-T'estimo.
El roure es va fondre i en el seu lloc, va aparèixer nua, ella la Sofia.