Cercador
Quadre de Febrer
Un relat de: silvia_peratalladaEl dia, indecís, no sap si renéixer o vèncer
Mentre tu i jo esdevenim
una sola persona
I el món sembla que deixi de girar
Per uns instants
quan les mirades es fusionen
expressant sense paraules,
vivint amb el cor ample.
I sento com si res més enllà
tingués color ni forma
Només m'arriba als sentits
una embriagadora olor de coco
que al tancar els ulls viatja dins meu.
Però mires al cel, i t'entristeixes...
Sort que la música no abandona
aquests dos cossos
que junts desprenen
la deliciosa harmonia
de la felicitat
Dins un món
que sembla irreal.
Que no s'aturi la màgia,
I que no davallin els somnis.
Que l'amor encengui poesia
I els versos la nostra esperança.
Que els nostres peus
ens portin per cales màgiques
indesxifrables
I el temps ens abraci entre carrers empedrats
Fugint de realitats que ens acompanyen
Cercant noves imatges per passejar-hi
Dins el nostre somni,
que desitgem que mai acabi.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
581660 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....