Puypuy, MoonTita, Darkrebel

Un relat de: Josep Clínez

No em fa falta veure'ls-hi la cara,
No em fa falta veure'ls somriure.
Me'ls estimo a tots igual.
Siguin de Perú o Canadà.

M'estimen més que moltes persones del meu voltant,
Em comprenen, m'escolten, m'ajuden,
Em desfogo amb ells,
I no em fa falta veure'ls-hi la cara.


Amb iconetes m'expressen els seus sentiments,
i jo els hi corresponc.
I no els hi veig la cara,
Ni em fa falta tampoc

Molta gent no em comprén,
Diuen que poden ser assassins en sèrie,
Però jo hi confio,
Hi confio cegament.

Al fi i al cap,
Crec que es el millor medi per fer amics,
Perque els jutges pel seu interior,
No et fixes en com són,

Puypuy, MoonTita, Darkrebel,
Són més que simples nicks,
Són els meus amics.

GRÀCIES, MESSENGER. T'ESTIMO.






Comentaris

  • Aclaració[Ofensiu]
    Josep Clínez | 29-10-2004

    Potser algú trobe semblances en aquest poema amb "Al msn...i a tots els meus contactes", un poema d'AnNna. Només dir que qualsevol paregut és fruit de la casualitat.