Puc estimar-te ?

Un relat de: La Nina d'Ulls Verds

Encara no te n'adones
(fruit de la vida estressada
que se t'escapa de les mans),
que m'estàs perdent
cada dia una mica més
cada nit un petó menys..
.......
Només quan dius "t'estimo"
reneix dins meu
la il·lusió continguda
d'aquella primera abraçada
d'aquell primer petó..
.......
No deixis mai de dir-m'ho
i que no em minvi mai,
el desig d'estimar-te...




07/06/07

Comentaris

  • realment[Ofensiu]
    ANEROL | 19-06-2007 | Valoració: 10

    sencill i expressiu; preciós poema

  • Molt oportú, el poema[Ofensiu]
    lluisba | 12-06-2007

    I suposo que ho seria per a gairebé tothom, que ens deixem endur per les presses diàries, i per tot allò que creiem important. Segurament deixem les coses importants de debò al rebedor de casa, oblidades quan marxem i quan tornem. Gràcies per recordar-ho.

    Nota: per cert, com es fa això d'enviar relats a les bústies de la gent?

  • no sé si has sigut tu però...[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 12-06-2007 | Valoració: 10

    algú m'ha enviat el teu poema que trobo preciós.

    Veig que fa poc que ets per aquí..., felicitats!, sento una gran joia de tenir-te entre nosaltres.Aquest , el de Relats, és un món màgic on tens sorpreses mervelloses com aquesta d'haver-te trobat a tu...Nina d'Ulls Verds.

    Una gran abraçada!!

Valoració mitja: 9.8