Ataud de la soledat

Ara que em mires
tot el meu cos nu
mentre els teus ulls
clament pietat
recorda quan abusaves
d'ella
sense cap mena de clemencia
recorda els seus ulls
trencats en llàgrimes
recorda el seu cos
rigid pel fastic
de tenir-te a tu
al nostre amic
abusant
com jo ara abuso de tu,
menja't les teves penuries
empassat els teus despotismes
i quan ja no puguis
vomita tota la porqueria
dins l'ataud de la soletad.

VeusDeSilenci