Psicosis5

Anava passejant pel poble i, en una cantonada, hi havia un músic de carrer que tocava el saxo. Era molt alt —jo faig metre vuitanta i em passava un pam—, prim i amb cabells i barba llargs, o sigui, amb pinta de Jesucrist. Vaig parlar amb ell i em va dir que aquella nit tenia un bolo en un bar del poble del costat, i a més coneixia l’amo, que també em coneixia a mi. Em vaig oferir a portar-lo.

Em va fer ficar per un carreró i va apropar la seva cara a un dit de la meva tot dient: “Lo haces bien”.

Vam anar al bar i, en tornar, em va fer deixar-lo en una urbanització apartada. En aquest lloc vam baixar tots dos del cotxe; estàvem un davant de l’altre, a uns dos metres, i de cop un raig de llum va sortir dels seus ulls i, en topar amb els meus, va rebotar tornant cap a l’emissor. Ell em va dir: “¿Qué haces?” i jo vaig contestar: “¿Qué haces tú?” I el hippy, amb mala llet, va dir: “Se lo diré a los míos.” Vaig pujar al cotxe i vaig tirar cap a casa.