Psicosis4

Però no deixo de parlar de veus. Un dia, a la nit, a casa, sentia coses però no en feia cas, fins que una veu em va tocar els collons. El que va dir va ser:

> «Ves despullat a la plaça Major del poble i estira’t a terra.»

Al qual vaig respondre:

> «Tu, qui ets? On vius? A veure el teu DNI.»

Es va fer el silenci: ja tenia una tècnica per fer fora les veus.

Una de les veus, molt pesada, va durar anys. Era una veu que em deia que jo era Jesucrist, i jo responia que no podia ser; que si de cas era “l’altre”, perquè a mi m’agraden la festa i les dones.

T.I.D. (trastorn de la identitat dissociativa), abans anomenat personalitat múltiple. Sóc conscient de dues personalitats a més de la meva: una és un vigilant, un guardià que mai ataca, només defensa; l’altra està sonada, és la bogeria concentrada. I, enmig d’aquestes dues, hi estic jo.