Prullans

Un relat de: Capità Borratxo

Cabells de foc,
somriure etern,
em deixes sol
i ve l'hivern.

Ferit de mort,
ferit greument,
i un fort dolor
que va creixent.

Ho sento cor:
no puc fer res,
ho sento molt,
l'estic perdent...

Comentaris

  • PRULLANS[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 07-08-2007 | Valoració: 9

    HO RECORDO DE L'ANY QUE VAIG PASSAR LES VACANCES D'ESTIU AMB LA MEVA FAMÍLIA, AL SEU CAMPING, AMB UNA PICINA D'AIGUA GELADA QUE NO VAIG TENIR VALOR DE TASTAR TOT I QUE ERA EL MÉS D'AGOST. NO SE SI EL VERS ES REFEREIX A LA POBLACIÓ O NO, PERÒ M'HA AGRADAT MOLTÍSSIM.

  • L'hivern s'apropa[Ofensiu]
    Unaquimera | 10-12-2006

    Vaja! Aquest poema m'ha agradat!
    Senzill en la forma, conté una musicalitat molt acollidora, una cadència bona i un rerefons que desperta la complicitat evocant aquelles sensacions que tots hem patit algun cop, més o menys llunyà en el temps.

    Ara que realment ve l'hivern, resulta un moment força apropiat per sentir el fret de la pèrdua, el vent gelat del desencís...

    Té, una abraçada càlida per a tu, plena de sol i de llum,
    Unaquimera

l´Autor

Capità Borratxo

61 Relats

131 Comentaris

55658 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
L'endemà d'aquella nit tot va ser nou. Però res no podria amb les seves ganes d'escriure. El capità va fotre's un bon glop d'aiguardent i obrí el llibre en blanc per la primera pàgina, tot escrivint:

"L'endemà d'aquella nit..."



Si voleu res, us deixo el meu e-mail:

rubenroca77@hotmail.com

Gràcies per tot! (sobretot per les correccions, comentaris, valoracions, etc.)