Prou

Saltar per aconseguir allò que creia impossible. Deixar caure les xancletes dels peus i saltar amb totes les forces que ni sabia que tenia dins. Confusió. Quan el cap va per entremig dels núvols. Turbulències al cor. Em perdo, és com si una espiral blanca i negra em vulguès xuclar, tot em roda... I de sobte, una pau increíble. Com quan l'avió passa per sobre els núvols i demanaries que t'obrissin la finestra per poder passejar-hi una estona i et voldries estirar i menjar-te'n un bocinet com si fossin d'aquells de sucre rosa que hi ha a les fires.

Però no penses que si obrissin les finestres no podries resistir la pressió.

No penses tampoc, que quan aconsegueixes algunes coses impossibles d'un salt, tampoc pots suportar la pressió. I llavors sents un nus a la panxa. Fins que tornes a sobrepassar els núvols i tens la sensació de pau, fins que obren la finestra i no pots amb la pressió, fins que tornes a sobrepassar els núvols i tens la sensació de pau, fins que tornen a obrir la finestra i no pots amb la pressió, fins que tornes a sobrepassar els núvols i dius PROU.