Prop però lluny

Ja no eres aquella noia,
no escolte el teu cor,
no veig els teus ulls,
no reflexa la teva ombra.

Pense en tu, el teu còs,
crec en res, les teves senyals.
Estime els teus gestos,
odie les teves maneres.

Suportar és suportable,
sostenir l'insostenible,
és impossible.

Marxaré per buscar algú,
algú a qui no suportar,
algú per viure i estimar.