Poble

No tanques, no tanques la porta,
deixa que entre el solet,
el solet de la Mariola,
i el voltar de les meues campanes
quan toquen per la vesprada.

I vaja per el poble vell
tapat en la meua manta
descobrint racons i places
i deixant-me portar per la seua màgia.

I salude a eixa dona
que fa boixets a la porta de sa casa,
i al home que ve del camp,
i als joves que venen de la fàbrica.
I al matrimoni vellet assegut
a la porta de la seua casa
veient com passa la vida,
sense poder agafar-la.

No tanques, no tanques la porta,
deixa que entre el solet,
el solet de la Mariola.