Cercador
Canvi d’hores
Un relat de: levis- Compartir:
El dia més llarg de l’hivern
El vaig passar ploran-te
Enfonsat en dolorosa ràbia
I una solitut esfereïdora.
El dia amb més hores
Jo anava descontant-lo
Desitjant el seu final
Com una incessàble tortura.
Gris era el cel
I fosca la vesprada,
Abundant la plutja,
Ofegadores les llàgrimes.
El dia més llarg de l’hivern
Vaig decidir posar un punt
I aquest separaria l’abans i l’ara.
El dia més llarg de l’hivern va ser el teu final.
El vaig passar ploran-te
Enfonsat en dolorosa ràbia
I una solitut esfereïdora.
El dia amb més hores
Jo anava descontant-lo
Desitjant el seu final
Com una incessàble tortura.
Gris era el cel
I fosca la vesprada,
Abundant la plutja,
Ofegadores les llàgrimes.
El dia més llarg de l’hivern
Vaig decidir posar un punt
I aquest separaria l’abans i l’ara.
El dia més llarg de l’hivern va ser el teu final.
l´Autor
23 Relats
6 Comentaris
19433 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00