No viatgem mai com dius

Un relat de: levis
No viatgem mai com dius
I ens perdem per sendes novelles
Plenes de rancúnies passades
Que ens omplin de buidor.

Convivim amb vanitats imperioses
I cuidem el narcís com a fill maleducat
D'espelmes malmeses que ja mai
Tornaran a donar cap claredat.

Seguim fent sonar la musica celestial,
Sons caducs que ja aguaiten el seu final
Mentre escoltem les rialles dels nous deus
O dels qui han quedat perpetuats.

Res ens queda més enllà de l'horitzó,
Que ara també és buit
Que roman deixant esperances
Als qui creuen seguir dins la partida.

Comentaris

  • Comunicat[Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    En publicar aquest relat vas clicar l’opció de participar al “Concurs ARC de Poesia 2012”.

    Segons les bases del certamen (les trobaràs a la web de l’ARC i a la pàgina d’inici d’RC), aquesta convocatòria en concret és oberta només per a associats i associades.

    En els arxius de l’Associació no consta aquesta teva condició d’associat/ada, per la qual cosa no podem acceptar l’obra en qüestió.

    Amb tot, si es tractés d’una errada administrativa nostra, o bé la teva intenció fos inscriure’t a l’ARC, o bé haguessis presentat el relat sota un nick diferent a l’habitual, et preguem ens ho comuniquis per correu electrònic a l’adreça associacio.relataires@gmail.com

    Cordialment,

    Comissió Concursos de l’ARC

l´Autor

levis

23 Relats

6 Comentaris

19421 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Vaig neixer a un poble del sud de València i, la meva vida és tant normal com la de qualsevol altra persona, això sí, sempre m'ha agradat escriure i, com a tal, aqui em teniu, a veure si us agraden una mica els meus relats.