proema g

Es veu que cases de caixes de sostres de plàstics i papers verds al peu del llit. Perilloses pel terra, accelerant, bèsties brutes vora els ditets negres de les criatures que escriuen gargots àrabs a la sorra. Es veu que agafen malalties en llocs negres nit, que fan això sota un cel torçat lila, que diuen només ets amic si et mato i et deixo podrit en qualsevol racó ple de ciutat, de brossa, d´armes fredes com cares de verge.
Que tot això ho saben, les dentadures blanquíssimes. I com somriuen, optimistes.