proema a

La finestra diu clar que plou. Que vagi fent, va bé. El que queda fora, xop, és cada cosa que van dir les boques, les mans o les màquines. I el que no, sobretot el que no. Regalimen de vell els petons dividits per dos, els invents que no van ser mai, que no es pensen perquè no es vol i perquè fer-ho, dol. No cal empastifar els records que no se sap què són, ni on van. Que fan un mal ressec. Va.