procés de record, nostàlgia, i un crit de foc

Un relat de: silvia_peratallada

Em deixaré anar,
recordant aquells carrers
desconeguts, al teu esguard.

Deixaré d'escoltar
el silenci que em crida
que mai tornaràs.

Els meus versos trobaran
l'eixida de l'agonia
d'estar-te esperant.

I aviat sentiràs
la llum del dia, potser demà
reclaman-te al meu costat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582380 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com