Primavera

Un relat de: Robert Bavastell

El dia d'avui, meteorològicament parlant, és gris, apagat, d'aquells que t'acaben aparcant al sofà, somiejant. La silueta de la muntanya de Sta. Bàrbara és brillant i condensada, talment com un motlle a punt d'esberlar-se i… de tant en tant, unes gostes insolents s'esmicolen sobre les teules, terrasses i carrers de manera insistentment monòtona.
He anat però a fer un vol llampec per la baixa garrotxa i he vist la natura viva, a punt d'esclatar. Les poncelles exultants, els marges ufanosos de les ribes dels rius, el tendre verdeig de les cingleres del Far i els plançons més joves emergint segurs a una nova primavera. La manera com veiem les coses és sovint la manera com ens sentim. Per això és important escoltar fora de nosaltres, deixar-nos empènyer per la força de la vida i retenir-ne tota la dolçor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: