Previsions

Un relat de: Hortitzó
Tenia previst estimar-te. Quan em posava a pensar tot el que em podries donar, somreia. M’ho haguessis donat tot. Pels matins m’aixecaria amb un somriure perquè sabria que et veure en algun moment del dia. Si m’aixequés de bon humor desitjaria passar-te’l i si m’aixequés amb el peu esquerra, m’animaries. Tot tindria sentit. Podríem passar moltes hores junts fent el que ens agradés més a tots dos, que sabem que coincideix. Quan jo necessités una cosa, me la donaries sense que te l’hagués de demanar. Cada mes hi hauria un dia que prendria més sentit i, tots els altres, estaria desitjant o esperant allò que teníem previst des de feia molt temps. Tothom m’ho deia, complementàvem a la perfecció. Tu em podies donar tot el que jo necessitava, i ho sabia, i estant amb tu, jo et donava el que tu volies. I d’aquí uns anys podríem marxar els dos junts de viatge, fer realitat aquells somnis tant utòpics, aquells que només amb tu podrien prendre sentit. Algunes tardes aniríem a berenar, o al cinema o a la platja, o lluny d’aquí. Si tot anava com jo tenia previst, sabia que seria molt feliç i que al cap dels anys, formaries part de la meva rutina. I ara, somric quan imagino..
Però no sempre es vol allò que més et convé, i això mai havia anar com jo volia que anés. Hi ha coses contra les quals no s’hi pot lluitar, i he après que aquesta n’és una. Encara que ho tingués previst.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer