Falses esperances

Un relat de: Hortitzó
Llàgrimes que recorden
moments amargs i àcids
somriures forçats i falsos
que simulen esperança

T’aixeques, comences;
enmig del tot i el no res,
saps que serà el mateix
que el cicle no s’atura

Corres desesperada
pel desert sense camins
o potser millor; el bosc
ple de pedres i obstacles.

Caus; sang, dolor
avances amb les ferides,
però et realces
ja està, ja no aguantes més.

El dolor t’està cegant
t’amaga l’esperança,
i et desplaces a palpentes
no hauries, però et relaxes.

Apareixen sense voler
molts dels records alterant-se
plorar, mig riure, plorar
trist, i ara, angoixat

Llàgrimes que recorden
moments amargs i àcids
somriures forçats i falsos
que simulen esperança

Comentaris

  • Comunicat[Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    En publicar aquest relat vas clicar l’opció de participar al “Concurs ARC de Poesia 2012”.

    Segons les bases del certamen (les trobaràs a la web de l’ARC i a la pàgina d’inici d’RC), aquesta convocatòria en concret és oberta només per a associats i associades.

    En els arxius de l’Associació no consta aquesta teva condició d’associat/ada, per la qual cosa no podem acceptar l’obra en qüestió.

    Amb tot, si es tractés d’una errada administrativa nostra, o bé la teva intenció fos inscriure’t a l’ARC, o bé haguessis presentat el relat sota un nick diferent a l’habitual, et preguem ens ho comuniquis per correu electrònic a l’adreça associacio.relataires@gmail.com

    Cordialment,

    Comissió Concursos de l’ARC