Cercador
Presoner
Un relat de: Eugeni Mur- Compartir:
Camino taciturn per un fil ferro de temps
amb els peus nus i el cor marrit de cristall;
camino entre els eterns abismes de la mort
i els fràgils i efímers penya-segats de la vida.
Però perquè el vent de l'esperança m'empeny
cap als estels d'humana llum i vidre, camino.
Tossut, em dirigeixo a l'altra banda de mi mateix
amb els ulls molls de sang i el cor transparent,
anhelant acaronar amb els meus tremolosos dits
el gràvid cos on encara s'ha de fecundar la llibertat.
Comentaris
-
AIXÒ ES LA VIDA[Ofensiu]AVERROIS | 23-08-2005
Amb uns quants vers has donat una imatge bastant clara del que es la vida. Ja saps que hem de seguir lluitant! Com va dir un anónim, la vida l'hem d'omplir de petits però constants moments de felicitat.
Una abraçada. -
l'ombra d'un somni...[Ofensiu]ROSASP | 23-08-2005
I qui no és presoner d'alguna cosa, especialment d'un mateix.
Aquest camí que fas on sents el vent de l'esperança que t'acompanya pels dubtes i les preguntes, fent equilibris per comprendre, saps en el fons del cor que et durà allí on vols anar.
A la vessant més humana, fràgil i alhora més forta, que potser ens deixaria sentir la llibertat encara que només fos uns instants.
Un viatge constant i continu dins de la nostra persona, tan de bo germinen nous somnis...
Una abraçada i fins la propera!
l´Autor
36 Relats
50 Comentaris
33876 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
MÉS COMPRENDRÀSMés comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.
Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu i accepta totes
les solitutds i totes les mancances
sense neguit.
Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.
Miquel Martí i Pol