Preservatius a 1,98 €

M'atabalen els preus de l'estil de 9,99 € o 0,95 €. Aquest mig cèntim o cèntim que sobra, sol ser de mal agafar. Si bé és cert que anant-los sumant d'un en un es pot arribar a fer una immensa fortuna, no he sabut esperar-la mai. Ans el contrari, l'acumulació més gran de petites fraccions d'euro que he estat capaç de recol·lectar no va superar els cinquanta-cinc cèntims, feix de monedes que un dia vaig fer servir per castigar una botiga de caramels de la meva ciutat que venia bosses de pipes a cinquanta-cinc cèntims. Un preu bastant abusiu que no surt tan car si es té en compte que la botiguera, que devia ser de lletres, va estar-se prop de cinc minuts contant i recomptant l'escampall de cèntims amb que li vaig pagar els fruits secs.

Últimament, abans d'entrar a la biblioteca a estudiar - si així se'n pot dir -, vaig al bar que hi ha al costat a fer un tallat, amb la intenció d'adormir el son durant una bona estona. No m'hi estic gaire. I, a l'hora de pagar, em diuen: "Són 0,96 €, jove". Sempre és el mateix preu, clar, però el pregunto per prudència. Sóc despistat. Aleshores, remeno la cartera i, evidentment, mai duc l'import exacte. Els dies amb més sort, en prenc un euro i el deixo sobre la taula, espero els quatre cèntims que m'han de tornar de canvi i, amb el bon regust que el cafè calent deixa a la gola, fujo ràpidament cap a la biblioteca. Altres dies, en canvi, he d'afegir-me a una llarga cua de gent que espera el seu torn davant el taulell. Espero i espero. I, finalment, pago i fujo amb un regust que ja no és tan bo, doncs, el cafè, quan es refreda, perd el gust i es torna una mica àcid. "Si el preu hagués estat d'un euro, hauria pogut vorejar dissimuladament la cua i, si hagués calgut, llençar la moneda al cambrer", em dic a mi mateix aleshores. És en aquestes ocasions quan em plantejo si aquest tipus de preus són racionals o no. M'arruïnaria si cada dia hagués de pagar quatre cèntims més pel tallat? I, el bar, perdria molt volum de negoci si abaixés un cèntim el preu del tallat? No. Potser ho fan per una qüestió de màrqueting, per vendre més, per aconseguir que els clients tinguin al cap que el tallar val menys d'un euro. No ho sé.

A part del tallat d'aquest bar, podria fer una llarga llista de productes amb preus desagradables, de mal pagar, a qualsevol lloc i a qualsevol època de l'any - sobretot al Nadal, "festival del torró a 9,99" -. Productes que segueixen una moda que en algun moment - i sobretot quan va començar a implantar-se l'euro - devia servir per enganyar al consumidor tot abusant dels preus amb feixugues cues plenes de dècims i centèsims. La Play Station II del Barça a 199,99 €, les caixes de Donoots a 1,99 €, els preservatius a 1,98 €, els xiclets a 0,4 €, i un llarg etcètera més.

La Pipi Calzas Largas, en la majoria dels capítols de la seva sèrie, regalava el canvi als botiguers. Si es tenen molts diners, seguir el seu exemple pot ser una bona reacció contra els cèntims despenjats. En el meu cas, però, em faré afegir un butxacó a la cartera per anar acumulant cèntims. I si algun dia reuneixo la suficient fortuna, encarregaré un viatge a Costa Rica a través del Corte Inglés que penso pagar amb monedes de cinc, dos i un cèntims.