Presagi

Ho saps que ens hem perdut?
just en l'instant
que la fragància del passat més immediat
m'ha acaronat la galta d'aromes
i l'olfacte l'ha rebut amb la benvinguda
de l'enyor dels records
que ja no són ni tu ni jo.

Sense esperar-m'ho
al cap del carrer,
una pupil·la impregnada
de colònia innocent,
i amb olor a joguina vella
m'ha travessat l'escorça
dels desitjos.
Llum, claror i instants
viscuts al límit
on els records s'amunteguen
desenfrenats.

A l'habitació del fons
un bressol de llàgrimes
ens gronxa les pors
i als primers cabells blancs
ell em dibuixa amb la mirada
mentrestant els teus ulls
escupen cendra.

I al carrer
un gat s'espera davant la porta,
miolant presagis.