Potser necessitem un miracle

Era cert que calia fer un canvi. Allò que es diu un gir de 180º. Evidentment, no podien repetir la trista campanya 2001-2002.
La cosa no havia anat bé al llarg de tota la lliga. Havíem començat malament. El primer partit, el nostre entrenador ja no es va presentar. Una càries el retenia al llit de casa seva. Un dels pares va haver d'improvisar l'equip ajudat per les instruccions que la dona del nostre coach li havia comunicat per telèfon." El meu marit m'ha escrit en una nota que jugueu un 5-3-2 i que sobretot al Roger que el col·loqueu de pivot central".

El darrer partit també van anar mal dades. Tres dels nostres nois havien preferit Port- Aventura que venir a acomiadar la temporada. Els xicots estan desmotivats! es comentava al bar del camp. Lògic. Per remarcar que no vam guanyar cap partit i per subratllar que ells ens havien clavat 147 gols i nosaltres tan sols havíem cantat 7. Del tot legítim, desmotivats.

Com es diu en negocis i també en esport, "els números canten". Havíem d'adreçar el rumb o millor dit canviar-lo del tot. Modificar mètodes, renovar línies, transformar l'equip. No podíem començar una nova lliga sense haver fet una reflexió profunda. Els jugadors, l'afició, el club, no mereixien suportar una altra temporada amb aquells registres tan nefastes. Calia formar un nou equip amb perspectives, amb idees noves, amb il.lusió, etc.

El canvi havia de ser dràstic, però aquell individu amb xandall blau cel, collaret amb xiulet, botes noves amb tacs d'alumini no em feia bona espina. Quan el vaig veure sortir pel túnel de vestidors ja em va produir allò que es diu males vibracions. El president havia apostat per un nou entrenador. La llei del futbol, deia, el primer que cau és el manager. D'acord, però com se li podia haver passat pel cap firmar a aquell espècimen humà que sortia acaronant la pilota el primer dia d'entrenament com si es tractés d'una bola màgica.

Presi, ara sí que veig que no hi toques! Deixar les regnes del nostre equip a un visionari . Em faig creus. Jo no pensava que quan el nostre gerent deia que per salvar la situació calia un miracle es referís a la contractació d'aquest personatge.

No vull posar pals a les rodes. Que mai es digui que la temporada ja va començar malament perquè l'afecció va ser molt crítica des de bon començament. De fet, des que ell ha arribat aquí estem envoltats de càmeres de televisió, comentaristes de ràdio de tota mena que es deixen una pasta a l'entrada. Els xavals s'ho passen pipa als entrenaments i hi ha bon ambient al vestidor.

Avui en acabar el partit, que per cert hem empatat a 2, ha passat pel meu costat, l'he tocat l'espatlla i li he dit: Endavant Cal.lo Jesús. M'ha mirat i m'ha fet aquell característic fiu, fiu que tant el va fer famós a T.V.

Ara, vaig al camp amb una samarreta que du escrit al pit:
" Ganímedes, la salvación."

Les venen al local.