Portes i

S´eixuga amb el cul la suor de la mà dreta. Són a punt d´obrir la porta. L´obriran. Hi ha una cita. És un món de gent forta i de cites que no es cancel·len mai. Hi ha una cita. Algun adult implacable obrirà aquesta porta. L´obriran. Un últim cop d´ull. Queden molt pocs segons i potser obriran la porta ara mateix. Les sabates, la bragueta, la corbata, allò blanc mig sòlid a cada extrem dels llavis, una altra eixugada de mà dreta, un assaig urgent d´expressió seriosa i competent, de disposició entusiasta però humil. Domesticar el pànic, fer-lo digne. I la porta s´obrirà. I molt a prop algú demana l´ascensor i fa un comentari vague que se li escapa, que entra i surt de les orelles com un soroll inoportú que no té cap sentit perquè ell no és res fins que la porta que s´ha d´obrir ara mateix, s´obri. I sent que s´haurà d´eixugar la mà una tercera vegada i millor empassar una mica de saliva per poder sobreviure els primers mots transcendentals que ho expliquen absolutament tot, que no permeten errades. A dintre se senten veus estranyes i paraules sostingudes i es pregunta quin aspecte té ella. Ella que semblava tant amable i tant càlida, que va obrir una agenda i va posar-hi el seu nom, que va agafar el seu millor bolígraf i va escriure-l, una lletra darrera l´altre, al costat d´una hora en la pàgina d´avui. Obriran. I es pregunta si ara, ja, en aquest precís segon, sap qui serà l´escollit, si això és només una formalitat administrativa i l´escollit és un altre, un aplicant joiós i reconfortat per l´èxit que ara reposa lluny, satisfet, i si la camisa cara i la tercera eixugada de mà dreta i aquesta perfecta cara de ceballot sincer i modest no són més que una pèrdua de temps i d´energia espantosa. I es pregunta si hi ha estat, darrera la porta. Si s'ho ha imaginat mai. Si sap moltes més coses. Se sent una dona a prop, ara si. No, calla i passa de llarg. Passos apressats, gent que l´espera, enemics. I al carrer, allà fora, un crit. La sort del seu autor, que pot caminar lliure i distret i llençar un crit absurd i saber-se inatacable per l´angoixa d´aquella porta. L´obriran.
Però també és possible el contrari, en aquest cas - quarta eixugada - vol saber-ho tot. Ara. Quina taula espera dies infinits de pensaments i frases i càlculs, què se'l menjarà cada dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, què esperen d´ell, què li volen fer, com tenen previst que es vagi consumint a partir d´ara i fins que no pugui més, fins que hagi fet el que havia de fer com s´havia de fer, fins que ja se'l pugui deixar escapar. És un món salvatge de gent forta, de gent recta i forta. Fa massa calor. Els nervis. Una camisa gris que posarà en evidència l´aixella d´un home desesperat. La por. Ha estat un error imperdonable i ho sap, ara ho sap, però no hi ha temps i la porta s´obrirà. Obriran la porta i ha de fer-ho sigui com sigui. La vida que s´ha arrugat com una pilota de paper de plata i totes les coses s´han concentrat davant d´aquesta porta. Obriran.