Cercador
portells al no res
Un relat de: Urkc-EduardA mesura que passa el temps
La saviesa esdevé sola
Espero i esguardo
Tots els secrets
s'obren a cada moment
la recança indeleble
esdevé fútil i insensòria
El deperir es mostra com un nou portell
La terra cada cop és més meva
Estim cada cop més aquell moment
Fugisser que s'esfilagarsa silent
Ja no sóc jo.
Sóc l'univers i la terra
Déu és el meu petit infant
que s'afalaga i em somriu
es mofa escarnint els enuigs
D'aquell va temporal pas
que ja és un tot etern universal
Comentaris
-
Un plaer[Ofensiu]Urkc-Eduard | 18-12-2019 | Valoració: 5
Tot un plaer, Perla de Vellut sentir els afalacs musicals d'un mestre com tu.
-
Etern universal.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 17-12-2019 | Valoració: 10
Interprete aquest relat com a una poesia "espritual", doncs sempre tindràs aqueixa sensació de que els secrets s'obriguen a un món que no saps on pot estar l'eterna bondat. Me l'ha llegit dues vegades i m'ha agradat molt, Urkc-Eduard.
Gràcies per compartir les teues vivències, que són precioses.
Salutacions.
Perla de vellut
l´Autor
110 Relats
277 Comentaris
28872 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Urkc-Eduardurkceduard@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Divagacions d'un diumenge mandrós ratllan el capvespre
- amo del cos
- plastilina
- Polsims argentats: Ratlles i ratlles tossudes al cel
- Joiós
- Mercedaris i corsaris
- Més enllà de la foscor
- Feminal bes
- IA
- Sempre dempeus
- Guerrer de Xi'an
- De deleteris i humanoides
- Vivint
- Engrunes daurades
- De Gegants i capgrossos