Pors i ja no pors

Quan afrontes amb els ulls oberts i el cor en un puny els reptes que et posa la vida o que t'imposes tu mateixa, la victoria té l'aroma més intens del món a fulles de figuera, a nit estelada, a la mel més dolça, a tarda plujosa, a núvol de sucre...

Quan després d'haver donat un pas que costava com el d'un elefant, t'adones que ho has aconseguit et sents lliure com una fulla que vola amb el vent. I el teu cor s'omple de felicitat i et sents capaç de tot i orgullosa de tu mateixa, per fi ho has aconseguit... has deixat enrera les teves pors, i te'n tornes amb un somriure dels de veritat...