Por, odi i foscor

I perquè em presenta l´odi com si fos un escut?
Si ben sabut és per arreu, que no hi ha millor cuirassa que l´omissió a la mentida.

I ara l´enveja, l´enveja de llurs companys! Si no el durà més enllà que odiar, l´odi, que a rebut de manera deproporcionada sobre les seves espatlles, ja prou castigades per aquell que encara li recorda que per odiar s´ha d´estimar.

I vet aquí, que ara odia la seva autoestima, que tantes alegries li ha donat, pintant de color cru, desgràcies d´un color carnós, vermell com els ulls del diable, al que un dia li oferir la seva ànima, no pas per viure mil anys, només per no sentir, ni por, ni odi, ni tenir por a la foscor, la que ara l´envolta dins d´aquest sot.