POLS d’ESTRELLES

Un relat de: julietalu
POLS d’ESTRELLES

Aquesta nit, quan tu dormies i no em veies
He pujat dalt dels núvols,
Com cada cop que soc amb tu.
M’he enfilat a la lluna,
Després d’agafar 2 estrelles i fer-ne pols
(només 2, per què seria injust
deixar el cel de nit fosc, sense estrelles
pels altres amants i enamorats como nosaltres)
i al tenir la pols d’estrelles,
l’he guardada en un pot per fer un encanteri
i embruixar-te per què sigui sempre més així.
Mentre el guardava he vist com la lluna em mirava
I em somreia. “què és el que et fa somriure?”,
Li he preguntat, i ella m’ha contestat que tot.
I que sempre somriu en veure persones com nosaltres
Que som tant felices, que ens havia vist ser un de sol,
Però que això havia passat per què ella
I els altres astres ho havien predisposat tot
Per què així fos.
Llavors he somrigut jo, I li he contestat
Que no creia en què això nostre
Passès gràcies als astres, sino que per la màgia.
I m’ha tornat a preguntar que i per què guardava
La pols dels estels llavors.
M’he quedat callada, somrient. Al final li he contestat
I li he dit que per si algún dia els astres
Es predisposen en contra, tindré la pols d’estrelles
(que també son astres) i faré un encanteri
tan pur, tan fort que res ni ningú el podrà trencar.
Ha tornat a somriure, però a més aquest cop ha rigut molt més fort
He temut que no et despertés,
Però al veure’t t’he vist, i seguies dormint.
Quan he comprovat que no et despertaves
He mirat a la lluna, emprenyada, però ella
Seguia somrient molt dolça
I m’ha dit que no patís, que no havia de
Tèmer res de res
Per què no hi havia res ni ningú que
Ens hagi de separar o fer mal.
Que nosaltres dos sempre hem estat un de sol,
I ho som ara, i ho serem.
Inclús quan no ens coneixiem erem un sol ser,
Nomès que no ho sabiem.
Per això la màgia ens ha unit
I els astres saben que no podràn fer-hi res
I encara que ho intentessin
Nosaltres som molt més forts que tots ells
Per què ens estimem, i això
És l’encanteri més fort que hi ha.
No fa falta res més, m’ha dit.
I llavors m’he trobat baixant, lentament,
I de cop he obert els ulls I t’he vist mirar-me.
Em somreies, I després de besarme,
Tendrament, per por de trencar-me
M’has preguntat que amb qui parlava
I per què m’he passat tota la nit somrient.
No he dit res, només he somrigut
I t’he dit que somreia per tu,
Pel sol fet d’estar al teu costat.
Ha sortit el sol, i ha trencat l’encanteri
T’has llevat després de fer-me,
Una altra vegada, com cada nit,
La teva reina, la teva princesa,
I m’he quedat per uns moments sola.
Però quan m’he girat per veure l’hora
M’he quedat somrient
Per què allà hi havia el pot,
I a dins la pols de les dues estrelles
Que havia agafat.
Una estrella ets tu, l’altra... nosaltres 2 units
Per una cosa que mai podràn separar.

Comentaris

  • Màgic[Ofensiu]
    Maria Magdalena C | 14-12-2011 | Valoració: 9

    M'han entrat ganes d'anar al cel a buscar dues estrelles per mi, i fer-ne una mica de pols màgica... És preciós :)

l´Autor

Foto de perfil de julietalu

julietalu

11 Relats

3 Comentaris

8923 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Nascuda a Figueres el 18 d'Octubre del 1982.
M'encanta escriure des de petita i tot el relacionat
amb el rock català, sortir, conèixer gent, cinema,
també el mòn de Rac1 - Minoria Absoluta o sigui
Crackòvia i Polònia, el Barça...
He estat entre altres llocs treballant durant casi 6 anys
al Museu Dalí d'aquí Figueres i fent un programa de
Ràdio a Vila-Sacra anomenat Música en Joc que
ara està aturat.
Actualment estic a l'atur. tinc vàris blocs 1 amb
entrevistes, algún altre amb coses sobre l'actualitat,etc
que estàn tots junts a la meva web que és

www.lauraboschc.com