Somnis Tricentenaris / Poesia de J. Ruiz Rey

Somnis Tricentenari

El temps passa cansat
de memòria amb el seu plor,
camina, para i camina.
Junt amb les ones del mar
les gotes van a la riba,
la caragola buida
li canta a la primavera,
la flor que un dia va marcir
de nou té la seva estrella,
amb la nostàlgia ja ferida
el prat relluirà,
però això ja és igual.
La flor plora en el matí
en veure la nit passar,
potser la nit estelada
el dia li va posar a somiar.
Pensant en el passat
obre camí a l' anar.
No hi ha primaveres sense flor
ni ànima que no senti el seu dolor.
...
J. Ruiz Rey