Poemes nocturns a Bruna

Silenci constant,
la teva mirada,
segueixo somiant,
tal vegada, anhelant.

El temps s'atura,
el teu somrís,
mentres dura,
em fa feliç.

Muntanya de sal,
amb ordre sedimentant,
en cada partícula mostrant,
la teva bellesa colossal.

Els somnis somiats,
els records oblidats,
no veuran el teu esguard,
entre els llençols perfumats.

Sentiré endins la teva veu,
a cau d'oïda confessant-me teu,
cercant els confins d'aquella vivor,
de la teva flama del teu cor,

Encenent els fanals en cada vers,
simfonies vitals obrint el nostre univers.
L'armonia iridescent d'una nova tria,
ha d'encendre la llum del dia.