Diari d'una absència - Primera part

Dia primer, el dia del til·ler.

La meva estimada ha marxat. M'ha deixat, enganxada a la pell, la seva aroma femenina, desprès d'una nit xafogosa que l'aire condicionat, amb bon criteri, ha volgut suavitzar sense consultar-ho a ningú.

Els nervis han sigut fustigats per una allau humana que ha aterrat al meu barri amb la bona intenció d'allargar el túnel del Metro fins al lloc on habitarà la meva estimada. Els veïns donen fe que, pel soroll que han fet, deuen estar ben a prop d'aconseguir-ho.

L'aroma m'ha abandonat. El suor fred i les convulsions que estic patint ara mateix no crec que tinguin res a veure amb la ingesta d'un parell de flascons del seu perfum preferit que he engolit per calmar la meva enyorança.

Aquesta nit, cercant la lluna, recordaré el teu plaer descansant a l'ombra d'un oníric til·ler.

Dia segon, segueix girant el món.

La meva estimada ha marxat. M'ha deixat rastres de sàndal. Els monjos budistes, arribats de l'esquerra del Ganges, per ensenyar-me a evadir-me del soroll de les obres del túnel, han descobert la delícia del gaspatxo. El color dels seus hàbits ha evitat l'escàndol de les taques provocades per la seva insistència en beure's el deliciós líquid en porró, com saben que és normatiu a casa nostra.

Amb la bona intenció d'escurçar les distàncies amb la meva estimada, he adquirit uns prismàtics de llarg abast. Estic segur que, si no fos per la beneïda costum de les meves veïnes d'aparèixer pels balcons lleugeres de roba, l'hauria arribat a veure.

El sabor dels seus petons m'ha deixat. La inflor que començo a notar al ventre, dubto que tingui res a veure amb el règim per combatre l'enyorança consistent en arrebossats, escalivada i patates fregides.

Aquesta nit, suant com un bacó, somiaré el teu somriure pregon, resplendent com el reflex del sol al món.

Dia tercer, viatjo pel món sencer.

La meva estimada ha marxat. M'ha deixat lluny del seu abast. He sortit a voltar el món amb l'únic equipatge del seu record. La pluja haurà ofegat els circuits del meu GPS. Només m'ha guiat cap a llocs amb aigua. És a dir, a majestuosos jacuzzis plens de mulates amb poca roba però molta simpatia.

L'aparició d'un cap d'Anubis en perfecte estat de conservació ha provocat l'aturada en sec de les obres del Metro. Els experts egiptòlegs, gràcies a les proves del Carboni 14 i dels cigalons de Licor 43, han determinat que el cap pertany a "Llengua fresca", el gos petaner de la senyora Paquita. Declaracions en exclusiva de Paquita per a aquest diari: "Ja sabia que algun dia aquest gos perdria el cap".

El tacte de les seves mans m'ha deixat. La rabior que m'obliga a gratar-me amb tres rasclets no crec que tingui res a veure amb la granja de polls que estic criant a la meva closca per recordar els seus massatges capil·lars.

Aquesta nit, rascant la guitarra, cantaré a pulmó ple als teus ulls de cafè.

Dia quart, de viatjar n'estic fart.

La meva estimada ha marxat. M'ha deixat orfe de la seva presència. He tret a passejar a Bruno. Ni la visió d'engrescadores natges de gossetes Fox Terrier l'han animat. Les dones que sostenien llurs corretges no poden afirmar el mateix d'un servidor.

Hordes d'eixelebrats han desfilat cap a la platja sota la meva atenta mirada d'enveja sana. El sol ha escampat la seva llum viva i trèmula, daurant els rostres i les carns joioses. Faig tan bona cara que he aconseguit un contracte d'espantaocells.

La seva essència m'ha deixat. La tremolor de peus i cames que em provoquen variades convulsions, dubto que tinguin res a veure amb el fet d'haver-me refregat amb un manyoc d'urticàries per recordar el seu gust per la botànica.

Aquesta nit, abraçant la matinada, ballaré fins al tard en homenatge al teu art.

Dia cinquè, no sé quan arribaré.

La meva estimada ha marxat. M'ha deixat abandonat. He sortit per les places i carrers d'aquesta bruta i dissortada ciutat. Cridant el seu nom. Recorrent els racons on vam viure i riure. Recordant els restaurants d'on havíem fugit sense pagar.

En un intent desesperat d'eixugar la seva absència he vist una dona que es podria dir que era la seva doble. Bé, calcada a ella si no fos per tenir dotze anys menys, dues talles menys de pit i una talla més de cul. Potser serà hora de visitar l'endocrinòleg. Els meus ulls ja no tenen remei.

El dringar de la seva veu m'ha deixat. La descoordinació motriu, parla pastosa i visió doble dubto que tinguin res a veure amb els litres de Baileys ingerits per aplacar la meva roent enyorança.

Aquesta nit, cantant pels balcons, creuré que la teva veu em té.